Acceso usuarios
, Emili Boix Fuster (dir. tes.) , Josefina Carrera i Sabaté (secret.) , Brauli Montoya Abat (voc.) , Miquel Àngel Pradilla Cardona (voc.) , Joan Perera Parramon (voc.) El principal objectiu daquesta tesi és estudiar les pràctiques lingüístiques dels infants del darrer curs de leducació primària a Catalunya en situacions no monitoritzades de làmbit escolar, durant les hores del pati. En particular, sanalitzen tres fenòmens de contacte de llengües (interferències, alternances de codi i tries lingüístiques), i es determina quins aspectes són més rellevants a lhora dexplicar laparició de certs fenòmens o lús de determinades llengües.
Lobjectiu fixat condiciona que la recerca sestructuri en dues vessants. Una és més descriptiva i intenta respondre la pregunta "Què es parla i com es parla als patis de les escoles?" Aquesta anàlisi descriptiva permet determinar quin tipus dinterferències es produeixen amb més freqüència i de quin codi provenen; quines funcions discursives exerceix lalternança de codis en el discurs dels parlants analitzats i quines llengües implica, i quina llengua o quines llengües parlen majoritàriament els infants de Catalunya en situacions semiespontànies.
En la segona vessant sadopta un punt de vista més explicatiu, i, parafrasejant el títol dun conegut article de J. A. Fishman, es vol donar resposta a "qui, quan i amb qui es parlen determinats codis o es produeixen certs fenòmens de contacte de llengües". Des daquesta perspectiva es determina en quines condicions sociolingüístiques es produeixen (més) interferències o alternances, o què caracteritza els parlants que en produeixen més o nutilitzen un tipus determinat. També shi analitza quan es fa ús de cadascuna de les llengües que configuren el repertori lingüístic dels infants, i qui se serveix daquests codis i amb qui.
Els materials analitzats han estat recollits en un estudi realitzat als grups classe de 6è de primària de 52 escoles de tota Catalunya al final de la dècada dels 90. Aquests materials consten de (a) dades declarades sobre els usos lingüístics dels informants a la llar i en les xarxes socials, obtingudes mitjançant laplicació de qüestionaris; (b) dades observades sobre les pràctiques lingüístiques dels infants a lhora del pati, obtingudes a partir de 32 hores denregistraments semisubrepticis, i (c) dades experimentals sobre el grau de competència lingüística en català i en castellà dels infants, aconseguides amb laplicació de proves estàndard. La metodologia danàlisi combina les tècniques qualitatives amb les quantitatives.
Les conclusions més rellevants de la investigació són que el català i el castellà són les dues protagonistes principals de les tries lingüístiques als patis de les escoles al final de la dècada dels 90. La presència daltres llengües diferents daquestes dues és residual. A grans trets, els usos de català augmenten a mesura que creix la presència de català a la llar i en les xarxes socials de parlants i destinataris, com més competència lingüística mostren els interlocutors en català, i com més catalanoparlants assisteixen al centre escolar o més coneixement de català es declara a la zona en què shan enregistrat les converses. Lincrement dels usos de castellà es dóna en les situacions contràries. Ara bé, laugment dús duna i altra llengua no és proporcional a la presència i competència que cadascuna de les llengües té en el parlant o en lentorn: perquè lús del català superi el de castellà cal que el català adopti un paper rellevant en cadascuna de les variables analitzades; altrament, la presència i el coneixement de castellà, per poc importants que siguin, fan augmentar espectacularment els usos en aquesta llengua.
En termes quantitatius, en català sintrodueixen moltes més interferències que en castellà (si, en castellà, les interferències tan sols constitueixen el 0,3% dels mots emesos en el discurs en aquesta llengua, en català, representen el 3,5% dels mots comptabilitzats).
La funció discursiva més freqüent que exerceix lalternança de codis en les dades analitzades és la que té per raó linterlocutor: el 55% de les alternances detectades permeten als infants adaptar-se a la llengua familiar o dús habitual del destinatari. La segueix lalternança per expressar una segona veu (28%). En comparació amb aquestes, la resta de funcions tenen un caràcter quantitatiu residual.
" SUMMARY:
The main goal of this doctoral thesis is to study the language practices among Catalonian children in non-monitored interactions. Three language contact phenomena (interferences, code-switching and language choice, the dependent variables) have been analysed according to nine independent variables related to the sociolinguistic features of the speaker and the interlocutor(s) (first language, social network dominant language, and linguistic competence in Catalan and Spanish), related to the sociolinguistic environment (demolinguistic composition of the area, demolinguistic composition of the children attending the school, language used as a means of instruction and dialectal variety) and other aspects (peer interactions or interactions between children and teachers, and terminology related with school).
The research is based on a sample of 52 6th grade classrooms throughout Catalonia. Three types of data have been gathered: (a) declared data about language practices at home and within social networks, by means of questionnaires; (b) observed data about language practices, by means of tape-recorded interactions during playtime, and (c) experimental data about linguistic competence in both Catalan and Spanish languages, by means of standard language tests.
The most significant conclusions can be summarised as follows: (1) Castilian native speakers rarely use their L2 to address to Catalan-speaking children, while Catalan native speakers tend to address Castilian speakers in Castilian; children born in bilingual families assimilate their practices to their Castilian-speaking classmates; (2) the comparison between declared and observed data shows that children overestimate the presence of Catalan in their informal interactions, and (3) children only use more Catalan than Castilian when the presence of Catalan in the environment is clearly higher than the presence of Castilian. "
