Acceso usuarios
, Karen Andresen (dir. tes.) , José Antonio Calañas Continente (secret.) , Andreu Castell Vicente (voc.) , Pelegrí Sancho Cremades (voc.) , Salvador Pons Bordería (voc.) El llenguatge és un domini més de la realitat i lexperiència i, com a tal, es troba representat a les llengües com un camp lexicosemàntic que pot ser dividit i estructurat a partir de tota una sèrie de distincions funcionals. Entre els elements que conformen aquest camp es troba el grup corresponent a les unitats amb valor metalingüístic, mitjançant les quals designem, descrivim o comentem aspectes diversos de lacte de producció dun enunciat verbal.
El nostre treball al voltant de les locucions verbals metalingüístiques de lalemany i el català consta de cinc apartats. En els dos primers fem un breu esment de la recerca al voltant de les unitats fraseològiques (UFs) a les tradicions alemanya i hispànica i els trets bàsics del seu objecte destudi. El tercer capítol està dedicat a la definició, classificació i caracterització dels lexemes pertanyents a la classe lèxica "verbs de llengua" a partir de les propostes de G. Harras et al. (2004) per a lestudi dels verbs comunicatius alemanys. Al quart capítol establim la divisió i distribució interna del camp lexicosemàntic de la funció metalingüística, basant-nos en les propostes de C. Fernández (2003) i M. Aznárez (2004) per a lestudi de la fraseologia metalingüística de lespanyol i, a continuació, descrivim cadascuna de les locucions del corpus aplegat mitjançant un model danàlisi en set apartats que contempla els cinc nivells bàsics de significació daquestes UFs (semanticodenotatiu, lèxic, sintacticosemàntic, morfològic i sintàctic). El capítol cinquè, lanàlisi comparada dels trets apuntats per a cadascun dels sintagmes examinats ens permet establir, duna banda, les propietats que defineixen aquestes unitats i les distingeixen de les locucions que designen altres tipus de valor metalingüístic i de la resta dunitats del sistema de la llengua, i daltra banda, fan possible determinar quins factors condicionen la seua aparició i utilització com a elements del discurs tant a nivell intralingüístic com interlingüístic.
El treball realitzat al voltant de les locucions verbals del corpus constata de la validesa del model danàlisi proposat per a posar al descobert particularitats de les locucions verbals metalingüístiques alemanyes i catalanes que havien romàs inèdites o, almenys, necessitaven ser confirmades en la pràctica. Les eines que proporciona aquest model permeten exposar un nombre important de dades referides a gairebé tots els aspecte que interessen en la caracterització daquestes unitats de manera bastant clara i concisa.
Entre els avantatges daquest model es troben:
1) La identificació dels cinc nivells bàsics de significació de les UFs, considerades des del punt de vista de la llengua;
2) Lestructuració interna del camp lexicosemàntic estudiat a partir del significat denotatiu de les UFs possibilita la troballa dequivalències funcionals entre dues locucions duna o més llengües i, alhora, permet establir els fenòmens més comuns en la seua construcció i ús;
3) Laplicació del principi segons el qual els sintagmes fraseològics han de ser analitzats a partir dels trets que els són propis i característics ens porta a la conclusió que les UFs, com a tipus dunitat lingüística diferent de les que pertanyen a altres camps adjacents, com el lèxic, la gramàtica o la sintaxi, necessiten un tractament especial que permeta esbrinar en què consisteix la peculiaritat daquestes construccions i les seues singularitats enfront daltres fenòmens de la llengua;
4) La nostra proposta pot resultar especialment interessant en camps com la traducció, lensenyament de llengües i loptimització dels diccionaris monolingües i bilingües. Allà on els diccionaris fraseològics o generals només solen proporcionar el significat duna UF o el seu equivalent denotatiu en un altre idioma, el nostre model indaga en aspectes determinants de lús daquests sintagmes que possibiliten la seua utilització adequada en situacions comunicatives molt concretes.
__________________________________________________________________________________________________
This survey describes the form and use of the phraseological units (UFs) of the semantic field of the metalinguistic function in German and Catalan. After defining and describing the lexemes belonging to the lexical class of the "speech verbs", we classify the UFs of our corpus according to their metalinguistic meaning and examine them by means of a description model in 7 sections. Finally, the comparison of the features resulting from the analysis of each of these UFs enables us, on the one hand, to determine which properties define these units and distinguish them from other phraseological or non-phraseological combinations with different metalinguistic meanings and from other linguistic phenomena, and on the other hand, to establish which factors govern their appearance and use as discourse units both from an intralingual and an interlingual point of view.
Our description model proves useful in disclosing peculiarities of the German and Catalan metalinguistic UFs which had not been enunciated yet or still required specific empirical confirmation.
Some of the advantages of this method are:
1) It allows us to identify the five basic levels of meaning of a UF (semantic-denotative, lexical, syntactical-semantic, morphological and syntactical).
2) The internal division of the semantic field "metalanguage", based on the denotative meaning of the UFs, enables us to discover functional equivalences between pairs of idioms and, furthermore, to decide which are the most common and determining phenomena that have an influence on their construction and use.
3) By means of this method we analyse UFs according to the features which define them and make them peculiar among other language units.
4) Our description model could be especially useful in fields such as translation, second language teaching and the elaboration of monolingual and bilingual dictionaries.
