Acceso usuarios
, Joan Veny Clar (dir. tes.) , Pere Navarro Gómez (secret.) , Francesc X. Llorca Ibi (voc.) Els objectius bàsics d’aquest treball monogràfic sobre l’eriçó de mar és donar a conèixer els termes genèrics i aquells que fan referència a una o unes espècies en concret d’aquest animal marí, la seva distribució geogràfica, la seva vitalitat i la motivació semàntica o l’etimologia de tots aquests significants. Així mateix, faig esment de possibles castellanismes i d’algunes peculiaritats fonètiques que afecten diversos significants de l’eriçó de mar. No obstant això, per a l’assoliment d’aquests objectius, he hagut d’obrir les finestres a altres disciplines. Així, tot just vaig iniciar aquesta tasca investigadora, vaig adonar-me de l’estreta relació que hi ha entre la ictionímia i la ictiologia i que, en conseqüència, era necessari adquirir unes certes nocions d’aquesta parcel.la de la biologia si volia conèixer més a fons aquests animals marins, que pertanyen a la família dels equinoïdeus: aspecte extern, grandària, coloració, hàbitat, etc. D’aquesta manera em va ser possible, entre altres coses, de diferenciar les distintes espècies que viuen a les nostres costes. El contacte directe amb la gent de mar i, en altres ocasions, la lectura d’alguns llibres i articles m’han fet conèixer alguns aspectes que tenen una relació més o menys directa amb aquest animal marí, com ara els diferents instruments que els pescadors fan o feien servir per a capturar-lo i aquells amb què la garota és utilitzada com a esquer, i també la distinció que els pescadors en fan entre la femella i el mascle, la femella que, segons ells, és bona per a menjar i el mascle que no ho és, perquè no té res. Aquesta diferenciació va molt lligada, com és obvi, al seu consum. Tota aquesta informació també ha quedat recollida en aquest treball, ja que pot ser força interessant tant pel seu valor dialectal com antropològic. Pel que fa a la recollida de dades, he utilitzat diversos procediments. Els més productius han estat una enquesta, amb l’ajut de fotografies i un qüestionari, la consulta de diversos atles lingüístics (LMP, ALM, ALDC...), diccionaris (DCVB, DECat...) i altres obres d’un àmbit més local. En definitiva, les dades aconseguides provenen d’un total de 119 poblacions, quantitat que, des del meu punt de vista, es pot considerar una xarxa prou important, si es té en compte que totes estan situades al litoral o a zones relativament pròximes. D’aquestes 119 localitats: 7 pertanyen a la Catalunya del Nord, 42 al Principat, 38 al País Valencià, 31 a les Illes Balears i la de l’Alguer. Quant als resultats, des d’una vessant geolingüística, el nombre total de significants que he aplegat per a designar d’una manera genèrica l’‘eriçó de mar’ és 31 i els lexemes o formes bàsiques són 13: garota, garoina, eriçó, eriç, castanya de mar, capellà, paparinell, olleta, así (asín), casserola, cassoleta, bogamarí i bogo. Dels significants que he recollit en aquest treball, també n’hi ha, al voltant d’una cinquantena, que no estaven documentats fins ara. En la segona part d’aquest treball, tracto de les motivacions (metàfores, metonímies, etc.) i de l’etimologia dels diversos significants de l’eriçó de mar. Així, esmento totes les hipòtesis que fins ara s’han formulat i, en alguns casos, la meva proposta. També faig al.lusió a la història de cadascun d’aquests mots i als primers testimoniatges documentals. Pel que fa a l’estudi històric i etimològic d’algunes paraules que probablement són molt antigues en català, com ara garota i bogamarí, cal dir que he tingut força dificultats a fonamentar-ne l’origen, especialment perquè no apareixen en documents medievals, cosa fins a cert punt lògica si tenim present la nocomercialització fins fa ben poc d’aquest animal marí.
