Acceso usuarios
, José Ramón Gómez Molina (dir. tes.) , Joaquim Martí Mestre (secret.) , María Ángeles Calero Fernández (voc.) , Josep M. Baldaquí Escandell (voc.) , Josep Ballester Roca (voc.) RÈSUM Aquest treball analitza de manera quantitativa i qualitativa el lèxic disponible del valencià dels estudiants de segon de batxillerat de les comarques valencianoparlants de la província de valència. El lèxic disponible sobté mitjançant laplicació de tècniques associatives controlades, les quals possibiliten que els individus actualitzen unitats lèxiques, principalment de caràcter paradigmàtic, a partir de determinats centres dinterés que actuen com a veritables estímuls verbals de situacions comunicatives concretes per als parlants. En el nostre cas el lèxic estudiat correspon als camps lèxics següents: el cos humà, la roba, parts de la casa (sense mobles), els mobles de la casa, menjars i begudes, objectes collocats a taula per a menjar, la cuina i els seus utensilis, lescola: mobles i material (institut o collegi), illuminació, calefacció i ventilació, la ciutat, el camp, mitjans de transport, treballs del camp i del jardí, els animals, jocs i distraccions, professions i oficis, i colors. La mostra està formada per 464 informants i les variables preses en consideració han estat: sexe, tipus de centre, llengua habitual, nivell sociocultural, lloc de residència, llengua materna, programa deducació bilingüe i comunitat de parla. Els programes emprats per a lestudi del corpus lèxic obtingut, han estat per una banda el programa Lexidisp (Moreno i altres, 1995) i per daltra el programa SPSS (versió 11.0). El primer és un programa estadístic, que parteix de la fórmula de López Chávez i Strasburguer (1991) que calcula líndex de disponibilitat (Disponibilitat) de cada vocable (Paraula) combinant el seu nombre daparicions amb la posició que ocupa en la llista; el nombre de vegades que sobre el total de lexies recollides sactualitza aqueix mot (Freqüència %); la freqüència dactualitzacions (Aparició %) % i la suma de les freqüències relatives (Freqüència Acumulada). Per la seua part, el programa SPSS calcula els valors que mostren el grau de significació estadística dels resultats obtinguts (valor p), les correlacions que es poden establir entre totes les variables interrelacionades, dependents i independents, i el pes específic que les variables socials tenen en el comportament lèxic definitiu. __________________________________________________________________________________________________
