Acceso usuarios
, Teresa Ribas Seix (secret.) , Llorenç Comajoan Colomé (voc.) La tesi doctoral titulada La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària és fruit d’una recerca empírica que explora, des d’un enfocament interpretatiu qualitatiu, el reconeixement i la comprensió dels usos del present en alumnes d’educació primària a Catalunya. La tesi s’emmarca dins la línia d’investigació del Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL) de la UAB que gira a l’entorn de l’ensenyament i aprenentatge de la gramàtica i mostra una possible via per articular més eficaçment la reflexió gramatical amb l’ús de la llengua. La recerca se situa en el paradigma sociocultural i posa en relleu el paper de la interacció lingüística, entre iguals i amb el suport de l’adult, en el context escolar. En concret, mostra com la interacció promou el desenvolupament de l’activitat metalingüística i com aquesta activitat contribueix a construir el coneixement sobre el temps verbal del present. Els referents teòrics de la tesi s’estructuren a partir de dos àmbits: lingüístic i didàctic. El primer presenta el verb i els temps verbals com a objectes d’estudi des del vessant descriptiu del sistema lingüístic i des de l’adquisició d’aquest sistema, mentre que el segon s’aproxima a aquestes nocions com a objectes de l’ensenyament-aprenentatge. D’aquest marc sorgeix la principal hipòtesi de la investigació, segons la qual el coneixement que els alumnes tenen sobre el present és fruit, sobretot, d’una simplificació escolar que identifica aquest temps verbal únicament amb el valor simultani (coincidència amb el moment de l’enunciació). Aquesta identificació no permet la possibilitat de reconèixer altres valors d’aquest temps verbal que, d’altra banda, estan instal·lats en l’ús dels parlants i dels mateixos alumnes. El dispositiu didàctic de la recerca justament confronta els alumnes a alguns d’aquests altres usos, concretament als valors habitual, atemporal, retrospectiu, prospectiu i relatiu del present, els més estesos en la parla dels infants i en els textos que llegeixen a l’escola. Aquesta confrontació els condueix a situacions contradictòries en relació al seu coneixement sobre el present. La tesi explora la generació d'aquest conflicte cognitiu i les estratègies que els alumnes despleguen per reconèixer i comprendre els valors d’aquest temps verbal. Metodològicament, el dispositiu didàctic es desplega en una quarantena de parelles de 3r i 6è d’educació primària de tres escoles diferents de la comarca d’Osona. Les parelles conversen, amb la mediació de la investigadora, a partir de la lectura de frases i textos que contenen verbs en present que expressen aquests valors. El resultat més rellevant és que per resoldre el conflicte cognitiu els alumnes deixen de banda el seu coneixement escolar, que no els resulta útil, i recorren al seu coneixement experiencial i del món. Per tant, es confirma que un aprenentatge escolar excessivament formal (que construeix el coneixement sobre els temps verbals des d’un punt de vista bàsicament morfològic) impedeix als alumnes interpretar els temps verbal d’acord amb altres criteris (semàntics, sintàctics i pragmàtics). Les conclusions ratifiquen la manca de coherència del saber gramatical escolar i apunten la necessitat de revisar tant els continguts com les metodologies d’ensenyament-aprenentatge del verb i dels temps verbals. En concret, es proposa un plantejament interdisciplinar, vinculat als usos discursius, que tingui en compte la capacitat de raonament metalingüístic dels estudiants i la possibilitat real de desenvolupar aquest tipus de reflexions a l’aula de primària. En aquest sentit, la recerca subscriu els postulats de la gramàtica pedagògica, que promou la integració del saber intuïtiu i l’escolar i reivindica el valor de la conversa com a element generador d’activitat metalingüística.
