Acceso usuarios
, Brauli Montoya Abat (secret.) , Rafael Castelló i Cogollos (voc.) , Vicent Salvador i Liern (voc.) , Vicente Montalt i Resurreció (voc.) RESUM Lobjectiu general daquesta tesi ha estat desbrinar la càrrega ideològica que subjau en lús dun o dun altre model de llengua formal per part dels membres de la comunitat de parla valenciana. Amb aquesta finalitat shan analitzat les intervencions de 106 participants en la sèrie documental Entre els nostres, que va emetre el segon canal de RTVV, Punt 2, en la temporada 2001-2002. En la selecció del corpus es va tenir ben present el criteri de la representativitat, fonamental en una recerca de tipus qualitatiu com aquesta: els participants configuren un ventall de les més diverses procedències geogràfiques i socials, incloent-hi ledat o el nivell de formació. Lanàlisi sha dut a terme a partir duna metodologia clarament interdisciplinària, que tot partint de la base de la sociolingüística, pren elements de la pragmàtica, de lanàlisi crítica del discurs i de la mateixa sociologia, com en la revisió del concepte fugisser i cabdal dideologia. En definitiva, sassumeix un enfocament del treball sociolingüístic que mira de centralitzar en el mateix parlant, com a membre dun grup social, lanàlisi del comportament lingüístic en tant que comportament social. Es tracta, al capdavall, de superar lesquema de regust conductista que situa la situació comunicativa en el lloc de lestímul i la parla en el de la resposta. Això es pot dur a terme prenent en consideració la representació que es fa el parlant daquella situació, com a factor determinant de la seua manera dactuar, més determinant que la situació mateixa. Aquesta representació només pot tenir una base ideològica, des del moment que és possible observar diverses opcions segons el grup social. La perspectiva adduïda també implica la voluntat de passar pel sedàs analític la tasca mateixa de la investigació sociolingüística. En aquest treball, shan revisat conceptes tan cabdals com el de comunitat lingüística o el destàndard lingüístic de la llengua catalana, imprescindibles per a una anàlisi de les implicacions ideològiques de lús lingüístic com la que plantegem ací. Entre els resultats de lanàlisi, sactualitza la descripció dels grups ideològics que sassocien generalment a aquests models, grups que se solen descriure a partir de la seua situació en lesquema identitari i de dreta-esquerra. En aquest sentit, també cal destacar que sobserva que la lleialtat formal dels valencians no sempre es correlaciona amb la instrumental, cosa que posa en entredit laplicació abusiva del terme diglòssia i en suggereix un altre: el valor dautenticitat aplicat a la praxi lingüística. Caldria entendre aquest valor com ladhesió a les variants lingüístiques de la tradició oral enfront de les propostes formals, institucionals o ideològiques, sense que això implique necessàriament una devaluació de la percepció de la llengua pròpia enfront daltres llengües. __________________________________________________________________________________________________
