Acceso usuarios
, María Joaquina Valero Gisbert (secret.) , José Ramón Belda Medina (voc.) Aquesta tesi doctoral consisteix en un estudi de recepció experimental sobre audiodescripció (AD) per a persones cegues i amb baixa visió en què es comprova com la velocitat de narració, l'entonació i l'explicitació de l'AD afecten la comprensió fílmica i, secundàriament, el gaudi. En primer lloc, es fa un repàs i una classificació de la bibliografia principal sobre AD fins al 2012, amb èmfasi especial a Catalunya i l'Estat espanyol. Després es presenta el marc teòric triat (Branigan 1992) que, amb el seu concepte d'esquema narratiu, ens serveix per a establir una definició de comprensió fílmica i una base teòrica per a desenvolupar alguns aspectes metodològics de l'experiment. Seguidament, expliquem aspectes metodològics de la tesi com la selecció, l'anàlisi narratològica i la modificació del corpus; la creació de l'escala de mesurament de la comprensió; la creació dels grups experimentals (persones cegues i amb baixa visió) i del grup de control (persones vidents); i diversos aspectes ètics i de processament de les dades. En tercer lloc, presentem una anàlisi quantitativa sobre els resultats de comprensió i una de qualitativa sobre el gaudi dels diferents grups i valors dels paràmetres de l'AD modificats. Finalment, apuntem les tendències observades en l'anàlisi i donem una sèrie d'orientacions que poden ser aplicades tant a la pràctica professional com a la docència de l'AD i que complementen la vaguetat de la majoria d'estàndards sobre AD.
