Acceso usuarios
, Mercè Puig Rodríguez-Escalona (secret.) , Carmen Cardelle de Hartmann (voc.) Aquesta tesi s’emmarca en un projecte de majors proporcions encapçalat per la redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, que analitza les manifestacions romàniques en la documentació llatina altomedieval conservada en els comtats situats al territori que posteriorment rebé el nom de Catalunya. En les nostres fonts s’hi inclouen sobretot testaments, llegats, acords i confirmacions de compra-venda. Quant als límits cronològics, els textos notarials objecte d’aquesta recerca se situen entre els anys 800 i 1150. El fet d’acotar la investigació a un àmbit tan present en les societats d’arreu, el vocabulari tèxtil, respon a la voluntat d’intentar observar la vida quotidiana de la societat de l’època. D’aquesta manera, a més d’una anàlisi purament filològica basada en l’estructura lèxica de la llengua continguda en els textos, s’obté una panoràmica social que si més no reflecteix certs aspectes de la realitat quotidiana dels individus que habitaven les nostres terres ara fa més de mil anys. El corpus obtingut consta de 186 entrades i 24 subentrades que s’han distribuït en tres grans apartats: els draps laics, els draps eclesiàstics, i els tipus de teixits i materials de confecció. Finalment a mode d’apèndix s’hi ha afegit una última part, que inclou 27 ètims, dedicada a les referències als colors i les provinences de les peces tractades. Malgrat que en aquell temps encara s’estipulava que els documents oficials s’havien d’escriure en la llengua de cultura per excel•lència –el llatí–, la comunicació oral ja havia mutat cap a un parlar divers que més endavant, en aquest territori concret, es coneixeria amb el nom de català. Així doncs, la traça lingüística de l’escrivent jugava un paper decisiu en la redacció de qualsevol document, ja que era ell qui decidia com transcrivia en llatí un afer que s’havia donat, per via oral, en un parlar romànic. D’aquí que en els textos sovint hi apareguin mots amb una marcada empremta romànica, així com oscil•lacions de caràcter divers. Molts termes, a més, apareixen escrits sota múltiples formes, ja que l’escriba sovint vacil.lava a l’hora reproduir mots en la majoria de les ocasions només vius en la parla oral. D’altra banda, el sistema de casos del llatí, així com la formació del nombre i el gènere, són testimoni d’un procés de reestructuració, segurament fruit dels minvats coneixements lingüístics dels escribes i els seus intents d’adaptar el parlar popular a la llengua de cultura. Mitjançant l’anàlisi dels vestits, els draps o els teixits podem percebre certes influències culturals provinents d’altres pobles, que segurament repercutiren també en la resta d’àmbits vitals. En aquest sentit cal destacar el fet que, malgrat que la gran majoria dels mots presenten una clara ascendència llatina, l’empremta de l’àrab o el germànic no hi és pas absent. El primer enriquí el vocabulari de l’època amb designacions de teles i vestits importats de la Hispània musulmana; el segon ens aportà nombrosos termes vinculats a la indumentària i a la confecció tèxtil provinents del contacte que les guarnicions establertes al limes i el seu seguici mantingueren amb la població germànica. Al llarg d’aquesta recerca s’ha pogut comprovar que, si bé la majoria de les veus es revelen comunes als territoris romànics, determinats mots constitueixen innovacions pròpies de la nostra regió. D’altres, més enllà del domini lingüístic català, abarquen la totalitat de la península Ibèrica. D’altra banda, en aquest moment d’impàs tant lingüistic com cultural, econòmic i social, es pot apreciar el gran canvi que suposà el tombant del segle XI, punt d’inflexió en la trajectòria d’una societat marcada per l’evolució econòmica d’una noblesa assedegada d’ostentació. Comparat amb el segle X, al segle XI el panorama havia canviat radicalment. Les classes benestants i les jerarquies eclesiàstiques es començaren a preocupar per l’ornamentació, aviat present tant en el parament de la llar i de l’església com en la indumentària.
