Acceso usuarios
, Miquel Àngel Pradilla Cardona (secret.) , Gemma Rigau Oliver (voc.) , Ramon Sistac i Vicén (voc.) , Vicent Beltran i Calvo (voc.) ELS PARLARS DE LA RIBERA DEBRE. ESTUDI GEOLINGÜÍSTIC Dins de letiqueta que, dun temps ençà, sha creat per denominar les comarques del sud del Principat Terres de lEbre -, es troba la Ribera dEbre.
La investigació realitzada sha centrat en els parlars que conformen aquesta comarca. Lobjectiu daquest estudi ha estat fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la Ribera dEbre i cartografiar-ne els resultats. Així, el treball es converteix en doble: duna banda, es tracta dun estudi de dialectologia que pren com a base el registre colloquial de la varietat geogràfica del català de la Ribera dEbre; de laltra, es converteix en un treball de geolingüística, en el sentit que ha permès elaborar un microatles lingüístic de la Ribera dEbre, que conté 1475 mapes sintètics, agrupats per camps semàntics. Els mapes de conclusions, però, ja no són sintètics sinó que presenten els resultats mitjançant isoglosses. Atès que la finalitat no és sociolingüística, només shan escollit les generacions més grans de parlants; així sassegura una homogeneïtat en les dades obtingudes i, a més a més, daquesta manera, sobren dreceres per poder iniciar altres investigacions des dunes òptiques diferents.
Un dels objectius bàsics de la investigació ha estat delimitar la frontera entre els subdialectes lleidatà i tortosí. Que la comarca en conjunt pertany al dialecte nord-occidental ja ha estat constatat per alguns estudis previs, però cap ha anat més enllà i ha delimitat amb precisió a quin subdialecte pertanyen aquests parlars. A partir de la investigació realitzada, es pot concloure que els parlars de la Ribera dEbre participen majoritàriament de característiques del català nord-occidental; els trets lingüístics que comparteix amb el valencià són, lèxics; a més, tot i que escadusserament, shi poden observar algunes solucions del català sud-oriental. Les isoglosses daquests trets a voltes transcorren verticalment i a voltes horitzontalment.
La tesi doctoral present, després de lanàlisi del material recollit, ha permès concloure que la situació de trànsit de la comarca, ubicada des del punt de vista geolingüístic en el punt dintersecció entre els subdialectes lleidatà i tortosí, fa que presenti trets de tots dos; les poblacions del nord presenten moltes més solucions pròpies del lleidatà; les localitats situades al sud, en canvi, agrupen més trets característics del tortosí. La Ribera representa la frontera de transició entre els subdialectes lleidatà i tortosí.
En conclusió, es pot proposar una divisió de la comarca en dos meitats: la meitat nord, que englobaria els parlars del Pas de lAse en amunt, i la meitat sud, amb el conjunt de parlars situats al sud del Pas de lAse. Els trets que permeten establir aquesta divisió són tant fonètics, com morfològics o lèxics. A part, pot establir-se encara una subdivisió, dins de la zona nord, que deixaria formant part dun subgrup propi el municipi de la Palma, atès que és, de tots, el parlar que més trets comparteix amb el subdialecte lleidatà i formaria un altre subgrup Faió, que, per la seva especifitat, conté característiques lingüístiques diferenciades de la resta de parlars i compartides amb altres parlars catalans de terres aragoneses. També dins de la zona sud, els municipis de Darmós, la Serra dAlmos i, en algunes ocasions, Tivissa, formen un subgrup propi, amb trets compartits amb els parlars del Priorat i el bloc oriental del català. Tenint en compte la morfologia i el lèxic, també els parlars de Benissanet, Miravet, Ginestar i Rasquera, acompanyats a voltes per Tivissa, conformarien un subgrup, amb més característiques tortosines que la resta.
THE FORMS OF LANGUAGE SPOKEN IN LA RIBERA DEBRE. A GEOLINGUISTIC STUDY Before describing the aim and findings of this research, some words about the target region are needed. La Ribera dEbre is a region located in Terres de lEbre, a geographical label used since some time ago to identify the southern regions of Catalonia.
The present research focuses on the forms of language spoken in La Ribera dEbre. The objectives of this study are to make a linguistic description of these forms of language, by using detailed information and qualitative methods, and to dawn up different maps with the findings. Thus, this research contains a double piece of work: on one hand, it is a dialectological study based on the casual forms of language spoken in La Ribera dEbre; on the other hand, it is a geolinguistic study, in the sense that it contains an atlas with 1475 synthetic maps grouped according to different semantic fields. However, the conclusion maps used in the research are not synthetic but they are drawn up using isoglosses to present the findings.
Since the main aim of this research is not a sociolinguistic aim , only the oldest generations of speakers were chosen as informants. By doing so, one can make sure that the data obtained is more homogeneous and, furthermore, the findings can give way to futher pieces of research taking different approaches.
One of the main objectives of this research is to draw the boundary between two sub dialects: lleidatà and tortosí. Previous atudies on this issue have already concluded that the forms of language spoken in La Ribera dEbre belong to the North-occidental dialect of Catalan. However, none of them has gone further to determine to which sub dialect do they belong. According to the present research, it can be concluded that these forms of language share mainly the features of the North-occidental dialect. Those linguistic featuresthat they share with the Valencian dialect are mostly lexical and, furthermore, some features from south-oriental dialect can be found. The isoglosses for these features cross one another since they are drawn up sometimes vertically and other times horizontally.
After analysing the data obtained, the present doctoral thesis concludes that, since this region represents the intersection point between both sub dialects (lleidatà and tortosí) from a geolinguistic point of view, features from both sub dialects can be found there. In the northern villages features from lleidatà can be found more often; on the contrary, in the southern villages features from tortosí are more present. La Ribera dEbre represents the transition boundary between both sub dialects.
To conclude with, this region could be divided in two parts: the northern part, which comprises the forms of language from the mountain range of Pas de lAse up to the north, and the southern part, which comprises the forms of language from Pas de lAse down to the south.The linguistic features that enable us to make this division are both phonetic and morphological or lexical features.
Furthermore, a subdivision could be made in the northern part and the village La Palma dEbre could have its own subgroup, since it is the village where more features from lleidatà can be found. Also the village Faió could have its own subgroup, since it shows some linguistic features that differ from the other forms of language in la Ribera dEbre and are shared with other forms of Catalan spoken in autonomous community of Aragon.
Also some other subdivisions could be made in the southern part, and the villages Darmós, La Serra dAlmos and, sometimes, also Tivissa, could have their own subgroup, since they share features with the forms of language spoken in the Prioritat region and with the Oriental block of Catalan dialects. If we take into account the morphological and lexical features, the forms of language used in the villages Benissanet, Miravet, Ginestar, Rasquera, and sometimes also Tivissa, could also have a subgroup, sharing more features with tortosí than the other villages.
