Acceso usuarios
, Teresa Ribas Seix (dir. tes.) , Carmen Rodríguez Gonzalo (secret.) , Uri Ruiz Bikandi (voc.) La present tesi doctoral es pregunta pel concepte de mode verbal que han construït els estudiants de primer a quart de la secundària obligatòria, i analitza el paper que desenvolupa l'activitat metalingüística en l'aprenentatge gramatical, tot partint de la hipòtesi inicial que és a partir de la reflexió que els estudiants poden observar la llengua amb interès, d'una manera activa i significativa, per comprendre com funciona el sistema lingüístic, i que aquesta comprensió repercuteix en la millora dels usos. Diversos estudis (Chartrand, 1996; Fisher, 2004) assenyalen que els estudiants tenen dificultats per assolir un nivell òptim de competència metalingüística, tot entenent aquesta competència com la capacitat d'adquirir un coneixement conscient, explícit del sistema lingüístic a partir de l'observació, de la descripció i, en definitiva, de la reflexió sobre la llengua. El marc teòric d'aquesta investigació es fonamenta, d'una banda, en les investigacions sobre l'activitat metalingüística dels estudiants i sobre el desenvolupament del coneixement gramatical (Culioli, 1990; Karmiloff-Smith, 1994; Gombert, 1992; Camps, 2000; Camps i altres, 2005) i té en compte les investigacions sobre la construcció dels conceptes gramaticals dels estudiants (Camps i altres, 2001; Notario, 2001; Durán, 2008) i sobre els obstacles amb què es troba l'ensenyament de la gramàtica (Camps, 2009; Fisher, 2004). D'altra banda, es fa una revisió dels treballs que permeten aprofundir en la complexitat del contingut gramatical objecte de la investigació, el mode verbal en espanyol (Bosque, 1996; Luquet, 2004; Pérez Saldanya, 1999). Per últim, es tenen en compte les investigacions que se centren en com s'aborda l'ensenyament de la gramàtica en els llibres de text i s'analitza el currículum vigent a Catalunya (2007) en relació a l'ensenyament gramatical. El disseny de la recerca es basa en una activitat de contrast entre oracions. L'activitat que els estudiants duen a terme en petit grup consisteix a comparar quatre parelles d'oracions en què només canvia el mode verbal. Els estudiants han d'elaborar un text escrit en què donen compte de les diferències que perceben entre les dues oracions per tal d'observar a) si distingeixen els diversos valors d'ús de l'indicatiu i del subjuntiu i b) si els estudiants són capaços de descriure en què consisteix la diferència entre l'ús d'un mode i l'altre. L’anàlisi mostra els següents resultats. En primer lloc, els estudiants de tots els cursos, dels més petits als més grans, demostren una competència lingüística com a usuaris de la llengua que els permet distingir clarament els diferents valors semanticopragmàtics que aporten les formes en indicatiu i en subjuntiu; fins i tot són capaços d’expressar judicis d’agramaticalitat en el cas d’un dels exemples, clarament agramatical. Ara bé, alhora mostren una gran dificultat per argumentar-ne les diferències, amb un ús molt poc precís del metallenguatge. En segon lloc, no apareixen evidències que hagin construït una noció de mode que els sigui útil i funcional per entendre el sistema modal. Ni tan sols apareix el terme de manera espontània en els seus escrits. Per últim, la tasca de contrast entre oracions es mostra com una activitat que fa emergir la reflexió dels estudiants i que els obliga a desautomatitzar la mirada a la llengua, a veure-la com a objecte d’estudi; però també mostra les dificultats que els suposa una activitat de reflexió a la qual no sembla que estiguin acostumats.
