Acceso usuarios
, Ángel Huguet Canalis (dir. tes.) , José Luis Navarro Sierra (secret.) , Xosé Antón González Riaño (voc.) , John W. Seeds (voc.) , Josep M. Serra i Bonet (voc.) Inicialment, l'interès per aquest treball prové de l'increment de la poblacióimmigrant romanesa i xinesa a Espanya. En tres dècades Espanya ha passat de serun país d'emigració per definició a un país d'immigració, i ara com ara és un delspaïsos de la Unió Europea que més estrangers ha rebut en els últims anys. Enaquest context, la present Tesi Doctoral és un estudi sobre adquisició de segonesllengües, en el qual s'analitzen els usos correctes i les interferències com a fontd'errors en l'ús de l'L2 en comparació amb l'L1 i, en conseqüència, pretén ser unaaportació al coneixement acumulat en l'àmbit de la lingüística aplicada. Hemseleccionat un total de 60 alumnes de 12, 14 i 16 anys (12 autòctons i 48 alumnesimmigrants) escolaritzats en 6è de Primaria i en 2n i 4t d'Educació SecundàriaObligatòria, dividits en dos grups, en funció del temps d'estada al país d'acollida.Per tal de complir amb aquest propòsit, hem escollit com a objecte d'estudi latransferència lingüística de l'L1 a l'L2 en el camp de la morfosintaxi. D'aquestamanera, l'objectiu general del estudi és analitzar la manera en la qual es dóna lainfluència de l'L1 en l'adquisició de l'L2 en el cas de l'alumnat romanès i xinèsescolaritzat a Catalunya a partir dels usos correctes i incorrectes en la flexiónominal i verbal, emfasitzant les possibles diferències entre aquests parlants ambllengües maternes molt distants i interpretar-los per tal d'aportar elements per a lamillora de les pràctiques educatives i els processos d'ensenyament-aprenentatge dellengües.
