Acceso usuarios
, Joana Rosselló Ximenes (secret.) , Olga Fernández Soriano (voc.) L’objectiu d’aquesta tesi és argumentar, teòricament i empíricament, que els mecanismes encarregats de l’adquisició del llenguatge defineixen patrons lingüístics tant sincrònics com diacrònics de les llengües naturals. Aquest objectiu ens duu a explorar, doncs, com el problema de Greenberg es pot derivar del problema de Plató. Es proposa un apropament al problema lògic de l’adquisició del llenguatge en termes d’un procediment de descobriment que, basat en condicions d’aprendibilitat (learnability), relaciona l’adquisició de propietats abstractes amb l’adquisició d’altres de perceptibles. Al capítol 2 fem la proposta explícita i definim alguns conceptes clau; a més, comentem quina ha estat la metodologia usada al llarg de la tesi. Al capítol 3 oferim els arguments teòrics de la proposta. Argumentem que el fet d’acostar-nos a l’adquisició del llenguatge i a la variació lingüística com dues cares d’un mateix problema té no només implicacions teòriques desitjables, sinó també ens permet de donar compte més satisfactòriament dels fenòmens lingüístics. Revisem propostes paramètriques clàssiques així com alguns dels models formals més importants de fixació paramètrica, i demostrem que tots ells presenten problemes rellevants. Oferim algunes directrius sobre com desenvolupar una teoria plausible de l’adquisició que també faci prediccions sobre patrons de variació lingüística. Al capítol 4, proposem una restricció d’aprenentatge basada en consideracions de simplicitat que opera en com l’aprenent adquireix la morfologia verbal. Argumentem que patrons sincrònics i diacrònics, concretament, els patrons de morfologia fusional i aglutinant, deriven dels efectes d’aquesta restricció d’aprenentatge. Al capítol 5 proposem un mecanisme morfofonològic d’anàlisi de dades. Mitjançant mecanismes que relacionen propietats perceptibles amb propietats abstractes (bootstrapping mechanisms), les dades obtingudes amb l’analitzador morfofonològic permeten l’aprenent adquirir propietats morfosintàctiques d’ordre més alt. Aquesta metodologia permet analitzar patrons de variació lingüística de la mateixa manera que l’aprenent analitzaria les dades del seu entorn durant el procés d’adquisició. Al capítol 6 s’apunten algunes qüestions que hem deixat obertes, així com algunes línies d’investigació per futura recerca.
