Acceso usuarios
, PETER GARRETT (secret.) , Josep Soler Carbonell (voc.) La internacionalització la universitat ha generat un increment de la comunicació intercultural entre els estudiants i el personal acadèmic i administratiu. En universitats públiques com la Universitat de Lleida (UdL), situada en el territori bilingüe de Catalunya, la introducció de polítiques multilingües és una qüestió delicada. En les seves polítiques lingüístiques i d’internacionalització, la UdL té com a objectiu la conciliació de la nova realitat multilingüe i la demanda de linguas francas com el castellà o l’anglès, amb els esforços per normalitzar la llengua catalana, i d’aquesta manera, revertir el procés de substitució lingüística pel castellà, la llengua majoritària. Aquest procés no està exempt de tensions i ambigüitats, les quals són l’objecte d’estudi d’aquesta tesi doctoral. Les dades van ser recollides mitjançant una metodologia etnogràfica durant el curs acadèmic 2010-2011 a la UdL. Els participants van ser estudiants internacionals, els seus professors de català i castellà, professors de les seves facultats i personal administratiu responsable universitat de la seva acollida. L’anàlisi es va dur a terme des d’una perspectiva d’anàlisi del discurs mitjançant la noció d’stance (posicionament) (Du Bois, 2007; Jaffe, 2009), amb l’objectiu d’investigar com els estudiants internacionals i el personal de la UdL es posicionen envers la distribució dels recursos lingüístics pel que fa (1) a la construcció de la identitat de la universitat i de l’entorn sociocultural i (2) al desenvolupament de la competència lingüística en català. L’anàlisi demostra que la UdL es construeix com a una institució monolingüe en un context bilingüe, atribuint un gran valor simbòlic al català dins i animant als estudiants internacionals a afiliar-se a amb aquesta llengua. Davant d’aquest posicionament, els estudiants internacionals articulen sentiments de decepció en veure perillar les seves expectatives inicials d’aprendre castellà, una llengua representa un més gran capital simbòlic en el món global. Els estudiants, juntament amb algunes veus del personal docent i administratiu, desafien la posició institucional i reclamen un sistema més flexible que els permeti afiliar-se amb campanya el procés de revitalització del català i, a l’hora, beneficiar-se del coneixement i l’ús del castellà i de l’anglès com a llengües de comunicació internacional. L’estudi suggereix que pràctiques com el translanguaging (Li i Zhu, 2013; Blackledge i Creese, 2010; García, 2009) poden ser més sostenibles en una universitat situada en un territori bilingüe que pretén conciliar la seva responsabilitat de contribuir a la revitalització del català amb la seva aspiració a competir en el mercat universitari global.
