Acceso usuarios
, Jaume Mateu Fontanals (dir. tes.) , Anna Bartra Kaufmann (secret.) , Maria Garraffa (voc.) Un tema en l'estudi de l'adquisició del llenguatge que ha atret molt l'atenció és la naturalesa dels primers verbs. Als 2 anys, els nens comencen a combinar paraules i a produir els primers verbs. Els elements verbals apareixen més tard que els substantius i es refereixen als conceptes relacionals en el món que estan representats a la sintaxi a través de l'estructura argumental. Aquesta tesi té com a objectiu examinar les característiques de les primeres produccions verbals en italià. L'aparició dels verbs implica el domini d'un procediment d'assignació dels papers semàntics a les posicions sintàctiques. El tema objecte d'estudi té conseqüències no només per a la descripció de l’evolució de l'adquisició del lèxic, sinó també per a la definició d'un model general de la interfície entre la sintaxi i la semàntica lèxica en les primeres etapes. La proposta és que les característiques sintacticosemàntiques estan actives en la gramàtica del nen a l’hora de determinar la derivació oracional. Els verbs impliquen significats estructurals i idiosincràtics: mentre que el significat estructural es deriva dels marcs sintàctics (del nombre i característiques dels arguments) en què un verb pot aparèixer, el significat idiosincràtic es troba en les relacions en el món que cada arrel verbal denota. L'arquitectura de la interfície sintaxi-semàntica dels verbs implica un procediment de projecció des d'uns marcs sintàctics a moltes relacions en el món i viceversa. El significat estructural dels primers verbs s’explora mitjançant una anàlisi de la distribució dels arguments manifestos i dels auxiliars en un corpus de parla espontània de nens i adults. Els resultats mostren que les classes lèxiques dels verbs influeixen en la distribució dels subjectes nuls i en l'elecció de la posició oracional en la qual els subjectes s'expressen. Les classes de verbs són rellevants també per a la selecció i la distribució dels auxiliars: els nens seleccionen correctament els auxiliars en funció de la informació lèxica sintàctica codificada en els SV. Quan apareixen els primers verbs, els nens estan aprenent alhora les derivacions sintàctiques que impliquen el SFlexió i les projeccions del SComplementador. Es troben algunes diferències entre la gramàtica del nen i la dels adults en els dominis sintàctics utilitzats per a la expressió dels subjectes a la interfície sintaxi-fonologia: un spell-out inicial més baix pot dificultar les derivacions sintàctiques que impliquen les projeccions oracionals on es comproven els trets semàntics del discurs com a Tòpic i Focus. S’han dissenyat dues tasques experimentals per tal d’observar els efectes de la presència d'un objecte explícit dins el SV en la determinació de la lectura aspectual. La interacció entre l'aspecte perfectiu codificat en el pretèrit perfet (passato prossimo) i l'aspecte lèxic dels SV s’ha investigat en el context de la producció i comprensió dels temps compostos perfectius. Els resultats mostren que els nens no utilitzen el pretèrit perfet amb tots els verbs com els adults: la informació aspectual codificada en el SV, tant la que afecta el significat estructural vinculat a la projecció dels objectes com la que afecta el significat idiosincràtic de l'arrel verbal, influeix en la comprensió infantil de la morfologia aspectual perfectiva fins a l'edat de 7 anys. Les principals conclusions d'aquest treball mostren que les relacions en la interfície sintaxi-semàntica ja estan ben establertes quan els nens produeixen els primers verbs i tenen influència en la distribució dels arguments implícits, en la posició oracional dels arguments explícits i en la interpretació aspectual. Si bé no podem determinar si l’adquisició dels primers verbs està desencadenada per la representació sintàctica o semàntica, sí que podem argumentar que tant els significats estructurals com els idiosincràtics que estan codificats en els SV estan actius en les diferents etapes de l'adquisició d'una llengua.
