Acceso usuarios
, José Enrique Gargallo Gil (dir. tes.) , Antonio Torres Torres (secret.) , Xosé Afonso Alvarez Pérez (voc.) , Nikola Vuletic (voc.) , Xus Ugarte i Ballester (voc.) En aquesta tesi, pretenem analitzar com s’ha traduït una selecció significativa (el 52%) de les parèmies populars (també anomenades clàssiques) del Quijote a les dues versions romaneses integrals que, a dia d’avui, n’existeixen (Ion FRUNZETTI / Edgar PAPU, 1965; Sorin M?RCULESCU, 2007 [2005]). Per a això, ens basem en el corpus fraseològic de l’obra cervantina establert pels reputats paremiòlegs Jesús CANTERA ORTIZ DE URBINA, Julia SEVILLA MUÑOZ i Manuel SEVILLA MUÑOZ (2005). Després de confessar la magdalena proustiana del treball (“3. A l’ombra de les parèmies en flor”), una breu introducció (“4. Algo va de Paremia a Paremia”) justifica la tria del corpus entre els nombrosos estudis centrats en les unitats fraseològiques. A continuació, abans d’esbossar a grans trets els objectius de l’estudi (“6. Objectius”), comentem la metodologia emprada (“5. Estructura de les fitxes”) en el nucli de la tesi, és a dir, en la redacció de 146 fitxes quixotesques (“7. Fitxes de les parèmies populars del Quijote”), que, entre variants de la parèmia de referència i/o repeticions d’algun refrany al text quixotesc, contempla un total de 202 parèmies populars. A cada fitxa, es procura, en primer lloc, ubicar la parèmia cervantina en els reculls hispànics, així com buscar-li, quan escau, referents romànics, i, àdhuc, anglesos, però, sobretot, l’objectiu principal rau en analitzar ambdues traduccions al romanès en base a les dades espigolades als diversos reculls paremiològics d’aquesta llengua. En la darrera part del treball, gràcies a la informació acumulada al llarg de les fitxes, elaborem una proposta personal de criteris per a una traducció paremiològica ad hoc amb el corpus estudiat (“8. Per a una traducció paremiològica”); i, finalment, en base a aquesta anàlisi, mirem d’escatir (“9. Conclusions”) quin d’aquests criteris va seguir cada traductor a l’hora de traslladar al romanès les parèmies del millor refranyer literari de la literatura hispànica, el Quijote.
