Acceso usuarios
, Isabel Oltra-Massuet (secret.) , Jaume Mateu Fontanals (voc.) L’objectiu principal de la tesi que presentem és determinar i sistematitzar les propietats sintàctiques de l’estructura argumental dels noms en català. Partim de la idea que alguns noms, igual que els verbs, projecten estructura argumental. Concebem el sintagma nominal com una estructura paral·lela al sintagma verbal, amb uns complements exigits lèxicament i regits sintàcticament pels noms que en constitueixen el nucli. Des del punt de vista de la teoria generativa, sembla que els paral·lelismes són evidents: la projecció d’aquestes categories lèxiques està vinculada a un nucli funcional (que és la flexió en el cas sintagma verbal i els determinants en el cas del sintagma nominal), i el moviment del nucli lèxic al funcional és molt semblant en tots dos casos. Amb aquest treball, doncs, intentem justificar per què podem considerar que hi ha noms que tenen complements argumentals i determinarem quins noms en presenten i quins són els complements que podem considerar arguments del nom. En definitiva, tractarem de donar resposta a la pregunta següent: Com es manifesten sintàcticament els arguments dels noms en català?. Això comporta, bàsicament, haver de resoldre tres preguntes secundàries: 1. Quins noms admeten arguments en català? 2. Quina és la forma dels complements argumentals dels noms? De què depèn? 3. Quin ordre tenen els complements argumentals dels noms quan n’apareix més d’un? Per fer-ho, ens servirem de les dades que hem pogut obtenir de més de 200 noms gràcies al Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC).
