Francesc Ruiz Soriano
The Catalan literary journals in exile played an important role in the defense of the Catalan language and literature during the Franco’s dictatorship period, among them Lletres (1944-1948), founded by Agustí Bartra in Mexico it played an important role. This article studies the characteristics of this journal defined by a mythical and symbolic expression that writers such as Jordi Vallès, Pere Calders or Joan Roura-Parella (who reflected in art a spiritual projection for human education) carried out, because these features of Neo-romanticism influenced in Bartra’s committed aesthetic. In addition, we analyse the background of the publication, like the Full Catalan (1941-1942) and the controversies between some of the collaborators, especially with Joan Sales and Ferran de Pol, discussion that would continue in Quaderns de l’exili (1943-1947), moreover we study the founding core and the issues of the journal.
Les revistes catalanes de l’exili van jugar un paper important en la defensa de la llengua i la literatura de postguerra, entre les quals destaca la revista Lletres (1944-1948), creada per Agustí Bartra a Mèxic. L’article estudia les seves característiques, marcades per un vessant mític i simbòlic de la mà d’escriptors com Jordi Vallès, Pere Calders o Joan Roura-Parella que veia en l’art una projecció espiritual per a l’educació humana, trets de caire neoromàntic que influïren en l’estètica compromesa de Bartra. A més a més d’analitzar els antecedents de la publicació com el Full Català (1941-1942) i les polèmiques que hi va haver entre alguns dels col·laboradors, sobretot amb Joan Sales i Ferran de Pol, controvèrsia que continuaria a Quaderns de l’exili (1943-1947), s’estudia el nucli fundacional, els propòsits i el contingut dels números de la revista.