Un modelo ortológico catalán del siglo XIX. La Coleccio de paraulas disbaratadas de Josar-Andá (1871)

• Bellés, Eloi ^[1]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
• Localización: Revista de filología española, ISSN 0210-9174, Tomo 104, Fasc. 2, 2024
• Idioma: español
• DOI: 10.3989/rfe.2024.1379
• Títulos paralelos:
  • A Catalan Orthologic Model from the 19th Century. The Coleccio de paraulas disbaratadas by Josar-Andá (1871)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este artículo presenta la Coleccio de paraulas disbaratadas, y modo de corretgirlas de Josar-Andá, un breve tratado catalán de tipo burlesco publicado en Reus en 1871. En el trabajo se analiza la naturaleza de las distintas correcciones (castellanismos, dialectalismos, coloquialismos, etc.) y se concluye que el texto, a pesar del tono humorístico, es un manual de ortología para el catalán siguiendo los patrones clásicos de esta lengua.

  • English

    This article presents the Coleccio de paraulas disbaratadas, y modo de corret-girlas by Josar-Andá, a brief humoristic Catalan vocabulary published in Reus in 1871. The paper analyzes different types of corrections (Spanish loanwords, dialectal words, colloquialisms, etc.) and concludes that the text, despite its humorous tone, is a manual of orthology for Catalan following the classical patterns of this language

• Referencias bibliográficas
  • Josar-Andá [= Joan Sardà] (1871): Coleccio de paraulas disbaratadas, y modo de corretjrilas. Posadas per orde alfabétich y en estil agredols,...
  • Aguadé, Enric (1996): Impressors i llibreters a Reus, 1720-1900, Reus, Centre de Lectura de Reus.
  • ALDC = Veny, Joan y Lídia Pons i Griera (2001-2018): Atles lingüístic del domini català, 9 vols., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans...
  • Amengual, Joan Josep (1858-1878): Nuevo diccionario mallorquín-castellano, 2 vols., Palma, Imprenta y Librería de Juan Colomar.
  • Anguera, Pere (1997): El català al segle xix, Barcelona, Empúries.
  • Ballot, Josep Pau (1815): Gramática y apología de la llengua cathalana, Barcelona, en la estampa de Joan Francisco Piferrer.
  • Bellés, Eloi (2022): Ideologies lingüístiques en gramàtiques i diccionaris catalans del segle xix, Tesis Doctoral, Barcelona, Departament...
  • Bofarull, Antoni de (1864): Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana, Barcelona, Librería Plus Ultra.
  • Bofarull, Antoni de y Adolf Blanch (1867): Gramática de la lengua catalana, Barcelona, Espasa Hermanos, Editores.
  • CTILC = Institut d’Estudis Catalans (1985- ): Corpus textual informatitzat de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans...
  • DCVB = Alcover, Antoni M. y Francesc de B. Moll (1930-1968): Diccionari català-valencià-balear, 10 vols., Palma, Editorial Moll [https://dcvb.iec.cat].
  • DECat = Coromines, Joan (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols., Barcelona, Curial/La Caixa.
  • Del Valle, José (2017): “La perspectiva glotopolítica y la normatividad”, Anuario de Glotopolítica, 1, pp. 17-39.
  • DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans (2007): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans [https://dlc.iec.cat/].
  • DNV = Acadèmia Valenciana de la Llengua (2014]): Diccionari normatiu valencià, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua [https://www.avl.gva.es/lexicval/].
  • Esteve, Joaquim, Josep Bellvitges y Antoni Juglà (1803-1805), Diccionario catalan-castellano-latino, 2 vols., Barcelona, en la oficina de...
  • Estorch, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana, Barcelona, Imprenta de los herederos de la viuda Pla.
  • GIEC = Institut d’Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans [https://giec.iec.cat/inici].
  • Ginebra, Jordi (2009): Llengua, nació i modernitat. Projectes i conflictes en la Catalunya dels segles xix i xx, Valls, Cossetània Edicions.
  • Ginebra, Jordi (2023): “Institucionalització de la literatura i institucionalització de la llengua literaria”, Zeitschrift für Katalanistik,...
  • Labèrnia, Pere (1839-1840): Diccionari de la llengua catalana, ab la correspondencia castellana y llatina, 2 vols., Barcelona, Estampa dels...
  • Llanas, Manuel (2004): L’edició a Catalunya: el segle xix, Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya.
  • Marcet, Pere y Joan Solà (1998): Història de la lingüística catalana. Repertori crític 1750-1900, 2 vols., Vic, Eumo.
  • Marfany, Joan-Lluís (2002): “Renaixença literària i decadència lingüística”, Barcelona quaderns d’història, 6, pp. 139-152.
  • Martines, Josep (2020): “Cap a una semàntica cognitiva del català (I)”, Estudis Romànics, 42, pp. 323-343.
  • Matilla Romero, Ana (2015): “Los catalanes cuando hablan castellano: análisis filológico de la Colección de vocablos y modismos incorrectos…...
  • Perea, Maria-Pilar (2024): “La Colección de vocablos y modismos incorrectos y viciosos usados por los catalanes cuando hablan el castellano,...
  • Rafanell, August (1999): La llengua silenciada, Barcelona, Empúries.
  • Rossich, Albert (1995): “Una qüestió d’història de la llengua a l’edat moderna: el reconeixement de la vocal neutra”, en Pep Balsalobre y...
  • Rossich, Albert (2006a): “Els certàmens: de la Gaia Ciència als Jocs Florals”, en Sadurní Martí, Miriam Cabré, Francesc Feliu, Narcís Iglesias...
  • Rossich, Albert (2006b): “El model ortològic del català modern”, en Antoni Ferrando y Miquel Nicolás (eds.), La configuració social de la...
  • Rossich, Albert (2019): “Perspectiva de la Renaixença (1859-1877)”, en Francesc Comas Closas, Jordi Rodó Romà y Jaume de Puig i Oliver (eds.),...
  • Segarra, Mila (1985): Història de l’ortografia catalana, Barcelona, Empúries.
  • Solà, Joan (1976): “Tractats de barbarismes fins a Pompeu Fabra”, Els Marges, 6, pp. 59-89.
  • Solà, Joan (1977): Del català correcte al català incorrecte, Barcelona, Edicions 62.
  • Tarongí, Josep (1878): Diccionari mallorquí-castellà, Palma, Imprenta d’en Bartomeu Rotger.
  • Torrents, Ricard (1995): “Estudi preliminar”, en Jacint Verdaguer, Dos màrtirs de ma pàtria, Vic, Eumo/Societat Verdaguer, pp. 13-118.
  • Veny, Joan (1993): “Fortuna del fonema /x/ en català: visió històrica de la ’queada’”, en Antoni Ferrando, Lluís Messeguer y Rafael Alemany...
  • Veny, Joan y Mar Massanell (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans, Barcelona/ Alacant/València, Edicions...