Acceso usuarios
Daniel Casals i Martorell 
Aquest article analitza, en el marc teòric de l’ecologia lingüística i l’estandardització de llengües minoritzades, l’obra Faristol, un mètode d’ensenyament de l’ortografia i la gramàtica del català adreçat a la població infantil i juvenil. Iniciat a la revista Cavall Fort (1965), va donar lloc a dos manuals progressivament reestructurats i augmentats: Faristol. Llenguatge i gramàtica per a nois i noies (1966) i Faristol. Llenguatge i gramàtica (1969). Dirigit pel promotor cultural Josep Tremoleda, va ser escrit per Lluís López del Castillo i il·lustrat per Pilarín Bayés. Va esdevenir el primer manual d’instrucció lingüística per a aquesta franja d’edat després d’acabada la guerra del 1936 al 1939. Publicat durant el tardofranquisme, quan el català estava apartat del sistema educatiu, Faristol va tenir molt d’èxit en un context de reintroducció progressiva de l’ensenyament del català. Respecte de l’època en què es va publicar, representava un mètode renovador en l’ensenyament de la llengua.
This paper analyses, within the theoretical framework of linguistic ecology and the standardization of minority languages, the work Faristol, a teaching method for Catalan spelling and grammar aimed at children and young people. First appearing in the magazine Cavall Fort (1965), it gave rise to two gradually restructured and enlarged manuals: Faristol. Llenguatge i gramàtica per a nois i noies (1966) and Faristol. Llenguatge i gramàtica (1969). Directed by cultural promoter Josep Tremoleda, it was written by Lluís López del Castillo and illustrated by Pilarín Bayés. It became the first language instruction manual for this social segment after the end of the 1936-1939 Spanish Civil War. Published during the late Franco regime (with Catalan removed from the education system), Faristol was very successful in the context of progressive reintroduction of the teaching of Catalan. At the time of its publication, it represented a refreshingly new approach to language teaching.
