Acceso usuarios
Alejandro López Lizana
Coincidiendo con el giro hacia los estudios culturales en el ámbito de las humanidades, hace ya décadas que el ensayo «Filología de la Weltliteratur» de Erich Auerbach ha sido reivindicado en el contexto de la crítica al eurocentrismo. Sin embargo, este enfoque conlleva un doble riesgo: por un lado, ignorar la perspectiva europeísta inherente a su propuesta; por otro lado, hacer que dicha perspectiva opaque su proyecto de trascender las categorías nacionales. El objetivo del presente artículo es el de analizar la filiación de Auerbach con el humanismo goetheano y su concepto de la Weltliteratur con el fin de poner en valor su propuesta metodológica y, en última instancia, plantear cuál puede ser la vigencia de este marco discursivo en la actualidad.
Coincidint amb el gir cap als estudis culturals en l’àmbit de les humanitats, ja fa dècades que l’assaig «Filologia de la Weltliteratur» d’Erich Auerbach ha sigut reivindicat en el context de la crítica a l’eurocentrisme. Tanmateix, aquest enfocament comporta un doble risc: per una banda, ignorar la perspectiva europeista inherent a la proposta; per l’altra, fer que aquesta perspectiva torni opac el projecte de transcendir les categories nacionals. L’objectiu del present article és el d’analitzar la filiació d’Auerbach amb l’humanisme goethià i el seu concepte de la Weltliteratur amb l’objectiu de posar en valor la seva proposta metodològica i, en última instància, plantejar quian pot ser la vigència d’aquest marc discursiu en l’actualitat.
Erich Auerbach’s essay «Philology and Weltliteratur» has for decades been reclaimed in the context of critiques of Eurocentrism, coinciding with the cultural turn within the humanities. However, this approach entails two different risks: on the one hand, it ignores the inherently European perspective underlying his proposal; and on the other, that very perspective might obscure his project of transcending national categories. The aim of this article is to analyze Auerbach’s affiliation with Goethean humanism and his concept of Weltliteratur in order to highlight the methodological value of his proposal and, ultimately, to consider the continuing relevance of this discursive framework today.
