Acceso usuarios
, Esther Monzó Nebot ), págs. 131-152Inquiring into the suspended professionalization of the translation occupation in Israel, this article examines two types of self-presentational discourses and status strategies B that of top literary translators, on the one hand, and that of technical translators, subtitlers and non-elite literary translators, on the other. Analysis of the former is based on several hundreds of profile articles and other reports in the media, which foreground 23 acclaimed translators, while that of the latter is based on interim findings from open.ended interviews with 22 non.elite translation workers (selected from a larger sample accumulated in an ongoing research project; Sela-Sheffy & Shlesinger 2008). Whereas the former show unambiguous use of a vocational rhetoric, which includes denial of economic considerations, artistic.like occupational competence and a claim for the role of culture custodians, the latter betray an ambivalent use of this elitist discourse, wavering between embracing and rejecting it. This complex discursive dynamics suggests an artization process which, so I hypothesize, serves as a buffer to professionalization in the field.
Amb l’examen de la professionalització suspesa de l’ocupació traductora a Israel, aquest article estudia dos tipus de discursos d’autopresentació i estratègies d’estatus: d’una banda, els dels traductors literaris, i de l’altra, els dels traductors tècnics, subtituladors i traductors literaris que no pertanyen a l’elit. L’anàlisi del primer grup es fonamenta en diversos centenars d’articles retrat i altres reportatges en els mitjans de comunicació, que situen en primer pla 23 traductors reconeguts, mentre que la del segon grup es basa en resultats provisionals d’entrevistes obertes amb 22 treballadors de la traducció no pertanyents a l’elit (seleccionats a partir d’una mostra més àmplia reunida en un projecte de recerca en curs; Sela-Sheffy & Shlesinger 2008). Mentre que el primer grup fa palès un ús inequívoc d’una retòrica vocacional, que inclou la negació de consideracions econòmiques, competències laborals amb valors artístics i la reivindicació d’una funció de guardians culturals, el segon revela un ús ambivalent d’aquest discurs elitista, que oscil·la entre l’assimilació i el rebuig. Aquesta complexa dinàmica discursiva és indicativa d’un procés d’artització que, d’acord amb la hipòtesi que plantejo, serveix per amortir la professionalització del camp.
