Podríem dir que l�obra narrativa de Josep Piera es basteix sobre la recreació de la memòria personal i no amaga uns referents autobiogràfics transformats sota el canemàs de la literatura. Com és sabut, Piera inicia la seua trajectòria com a escriptor pel volts dels anys setanta de la mà de la poesia: Renou (1976); Presoners d�un parèntesi (1978); El somriure de l�herba (1981) o Mel-o-drama (1981) són alguns dels títols que publica en aquesta primera etapa.
L a publicació del dietari El cingle verd, guanyador del Premi Josep Pla l�any 1981, suposa un punt d�inflexió en la seua trajectòria i representa l�inici d�una nova etapa creativa on el record i l�experiència autobiogràfica esdevenen peces essencials del seu univers literari.