Acceso usuarios
, Martha Lucía Pulido Correa ), págs. 241-256Acabada la guerra civil, la dictadura de Francisco Franco va prohibir les traduccions al català durant una dècada, fins al 1948, en què van aparèixer l'Odissea de Carles Riba i la Divina Comèdia de Josep M. de Sagarra en condicions molt restrictives. Aquestes condicions es van mantenir pràcticament inalterables fins al 1962, quan va deixar de practicar-se la censura lingüística prèvia davant la demanda de publicar qualsevol traducció catalana. En la dècada dels quaranta, quan la persecució era més severa, van sortir a llum dues revistes clandestines en català, Poesia (1944-1945) i Ariel (1946-1951), que van traduir regularment una selecció de l'obra dels noms canònics de la literatura occidental, sense negligir l'aportació de la contemporaneïtat, les avantguardes i les novetats més recents.
After the Spanish Civil War, Francisco Franco's dictatorship banned Catalan translations for a decade. But in 1948, Carles Riba's version of the Odyssey and Josep Maria de Sagarra's version of the Divine Comedy were published, albeit with severe restrictions. These restrictions remained virtually unchanged until 1962, when the regime began allowing the publication of Catalan translations without prior censorship. In the 1940s, when the repression was at its fiercest, two underground journals in Catalan, Poesia (1944-1945) and Ariel (1946-1951), regularly translated a portion of some of the classics of Western literature, and also published contemporary and avant-garde material as well as the most recent works.
