Acceso usuarios
Barcelona, España
En aquest article revisem dos tipus de pronoms neutres, aparentment expletius, ell i açò/això en català (i els seus equivalents en altres llengües romàniques). Tal com s’ha argumentat en la bibliografia sobre el tema, no es tracta en realitat d’elements expletius, sinó d’elements amb un determinat valor discursiu pertanyents a la Perifèria Esquerra de l’oració. Revisem les propostes d’anàlisi que se n’han fet i explorem la possibilitat que el seu valor discursiu pugui derivar-se d’un anterior comportament com a expletiu via un procés de gramaticalització. Descartem aquesta possibilitat i plantegem una anàlisi en dos temps. En primer lloc considerem que la relació entre aquests elements i la resta de l’oració és una relació predicativa mediatitzada per un element (abstracte o explícit) de coincidència central. El valor contrastiu es deriva de les seves propietats lèxiques i dels seus trets formals. Considerem que els trets d’aquest elements es poden validar tant a T com a C.
In this paper, we revisit two types of apparently Neuter Expletive Pronouns in Romance, namely Catalan ell, Spanish ello, EP ele, a.o., and the expletive neuter demonstratives aço, eso, esto, which have been argued in the literature to have an expressive value and to belong to the Left Periphery of the sentence. Our aim is to explore the relationship between expletive subjects and the Left Periphery in NS languages in a simple way. We base our investigations on the rich insights set up in the literature, and discuss if grammaticalisation could explain the shift from expletive subject to expressive marker. After briefly reviewing the properties of ell/ ello/ele, we show that it is unclear how they could fit into the current definition of grammaticalisation. We then review the common semantic properties of ello elements and neuter demonstratives, and argue that these elements anchor a speech act, a predication to the external situation. We explain how this property is encoded in a framework like the one of Hale & Keyser’s work. As for their syntactic properties, we claim that these elements belong to a reduced C-T area.
