Marcel Richards
En aquest breu article prediem l’existència d’un segon mode de moviment (a part de la Fusió Interna) que s’hauria d’acceptar segons la Tesi Minimista més Forta de Chomsky: Fusió de Parell Interna, el qual produeix ‘moviment per adjunció’. Suggerim un possible àmbit on el sistema computacional usa aquest mode de moviment, és a dir, implementem el casos de moviment sense concordança a nuclis de fase (moviment de PPA pur o, en termes de Chomsky (2005, 2006), el moviment desencadenat per trets de frontera) sense comprometre la Condició d’Activitat, i per tant, donant una anàlisi autènticament minimista, basada en mecanismes de la sintaxi estricta, de certes operacions de moviment opcionals i estilístiques determinades per factors discursius, com la topicalització i la focalització. La Fusió de Parell Interna emergeix no només com una possi- bilitat teòrica implicada per la Hipòtesi Minimista més Forta (secció 1), sinó també com un meca- nisme explotat pel sistema computacional (secció 2).
In this brief article, I point out the predicted existence of a second mode of movement (alongside Internal Set-Merge) that should be sanctioned under Chomsky’s Strong Minimalist Thesis, namely Internal Pair-Merge, essentially yielding ‘movement by adjunction’. I then suggest one possible area in which the computational system makes use of this mode of movement – namely, it allows us to implement Agree-less Move to phase heads (aka ‘pure EPP-movement’, or Chomsky’s (2007, 2008) Edge-Feature movement) without compromising the Activity Condition, thus potentially yielding a truly minimalist, narrow-syntactic analysis of optional, ‘discourse-driven’, ‘stylistic’ movement operations like topicalization and focus-movement. Not only does Internal Pair-Merge emerge as a theoretical possibility implied by the SMT (section 1), but it is also a device that is fully exploited by the computational system (section 2).