Resumen de Seqüències no desaccentuables en català: prosòdia aliena en el català de TV3

Montserrat Forcadell Guinjoan

• En Català, la partició tema-rema es fa mitjançant la sintaxi (Vallduví 1992, 2008).

  L'ítem que rep l'accent oracional assenyala límit d'oració, marcant tot el material que el segueix com a temàtic, ja que el força a ocupar una posició de dislocació. Per això, la prosòdia del català no admet la desaccentuació dins del sintagma (tret de la de certs postmodificadors), perquè el material desaccentuat queda en posició temàtica de dislocació.

  Aquesta isomorfia prosodicosintàctica del català demana que els traductors i assessors lingüístics siguin conscients que la posició de l'accent té un correlat directe amb l'estructura sintàctica per tal d'evitar el calc d'estratègies que operen en altres llengües (com ara la de desplaçament d'accent in situ), i emprar les equivalents pròpies (com ara la de dislocació).

  Aquest article descriu els contextos lingüístics que poden presentar una prosòdia aliena al català, oferint-ne les alternatives corresponents. Les dades són extretes d'un corpus d'emissions de TV3.