Acceso usuarios
, Paolo Roseano , Wendy Elvira García , Ramón Cerdà Massó , Lourdes Romera Barrios , Josefina Carrera i Sabaté , Dorota Szmidt-Sierykow , Sabela Labraña Barrero , Eugenio Martínez Celdrán
En els darrers anys, l’estudi de la prosòdia s’ha vist afavorit per una gran quantitat de treballs realitzats des d’òptiques diferents. En el cas del català, però, gairebé sempre s’han centrat en l’estudi de la varietat barcelonina i s’han obviat les variants dialectals i subdialectals. El projecte AMPER i la seva concreció dedicadaa l’estudi del català (a més d’altres variants romàniques), AMPER-CAT, ha procurat omplir aquest buit a partir de la consideració de frases enunciatives i interrogatives pragmàticament neutres. Amb la tasca descriptiva acabada, els resultats són susceptibles de ser sotmesos a tractament dialectomètric per obtenir una visió global del domini lingüístic a partir estrictament de les dades prosòdiques. Aquest és l’objectiu d’aquest article. L’eina emprada és el programa ProDis, que actualment es desenvolupa al Laboratori de Fonètica de la UB. Els resultats ofereixen un mapa que no coincideix ben bé amb els postulats de la dialectologia catalana tradicional, que no ha treballat amb dades prosòdiques, i permeten relacionar el català amb altres varietats romàniques.
During the last years the study of prosody has developed thanks to a huge number of research that have been carried out from different perspectives. Thisnotwithstanding, in the case of Catalan prosodic studies have focused mostly onthe variety spoken in Barcelona and have neglected other dialects. The AMPERproject and its Catalan section (known as AMPER-CAT) have tried to fill this gapby gathering and analysing data of broad focus statements and information-seeking yes-no questions in several Catalan dialects. The descriptive objective of the project has already been achieved. For this reason, the aim of this article is analysing the data with dialectometrical techniques that can provide a global vision of the dialectal configuration of Catalan from a prosodic point of view. Such analysis is carried out by means of ProDis, a dialectometrical tool developed at the Phonetics Laboratory of the University of Barcelona. The results of the analysis do not coincide exactly with traditional dialectometric studies, which have not taken into account prosodic data. Finally, Catalan prosodic data are analysed in the framework of Romance languages. The results provide a map that does not match exactly with the tenets of traditional Catalan dialectology, who has worked with prosodic data and are related to other Romance varieties.
