Acceso usuarios
;
Guzman, Rocío
[1]
México
Aquest article mostra que luego entonces és el resultat d’una fusió conceptual, un blend (Turner i Fauconnier 2002), entre un marcador consecutiu luego que s’ha dessemantitzat i d’un marcador consecutiu entonces, menys dessemantitzat, la qual cosa va portar a la formació d’un marcador argumentatiu que permet al parlant oferir una afirmació que l’oient ha de prendre com una conseqüència lògica i, per tant, irrefutable. Aquest marcador serveix per validar l’afirmació del parlant. A diferència de les anàlisis tradicionals, que consideren que luego és un marcador lògic consecutiu, l’article mostra, amb dades des del segle XIII al XVII, que luego mai no va tenir un significat de causa-efecte lògics; més aviat codificava conseqüències intersubjectives percebudes com a molt probables. Des de la perspectiva de la Gramàtica Cognitiva, es mostra també que, a mesura que el significat consecutiu de luego es va anar perdent cap al segle XX, es va afegir a la construcció entonces per recuperar el significat consecutiu intersubjectiu que anava perdent luego. Això va portar a la formació del nou marcador argumentatiu luego entonces, que es fa servir en textos argumentatiu perquè l’oient interpreti que una afirmació és irrefutable.
This paper shows that luego entonces is the product of a conceptual fusion, a Blend (Turner and Fauconnier 2002), of a bleached consecutive marker luego and a relatively less bleached consecutive marker entonces that led to the formation of an argumentative marker by which the speaker offers a statement to be taken by the hearer as a logical consequence that is therefore irrefutable. The marker serves to validate the speaker’s assessment. In contrast with traditional analyses that see luego as a logical consecutive marker, this paper shows, based on data from the thirteenth to the seventeen century, that luego never had a logical cause-effect meaning; instead it encoded intersubjective consequences that were seen as highly probable. From a Cognitive Grammar perspective it is also shown that, as the consecutive meaning of luego started to bleach around the twentieth century, entonces joined the construction to reinstall the consecutive intersubjective reading that luego was losing. This led to the formation of the new argumentative marker luego entonces that is commonly used in argumentative texts to make the hearer interpret a statement as irrefutable.
