Acceso usuarios
Laura Daniela Ferrari, Graciela Mabel Giammatteo
Els diccionaris i les gramàtiques solen distingir entre aún temporal i aun amb valors de tipus modal-concessiu. Segons aquesta caracterització, el primer és commutable per todavía i porta accent gràfic mentre que el segon no s’accentua i és reemplaçable per hasta, incluso o siquiera. La multiplicitat de funcions i valors semàntics d’aún, ja advertida per Bello (§1217), ha portat alguns autors a incloure’l en el grup de les “partícules” (Pavon Lucero 1999), una metaclasse que engloba preposicions, adverbis i conjuncions. Altres estudis (Sánchez López 1999, Leonetti 2007 i NGRALE 2009) l’han ubicat dins la subclasse dels focalitzadors, la funció dels quals és posar de relleu l’estructura informativa de l’oració. En aquest treball, ens interessa plantejar que totes dues variants –aún temporal / aun concessiu–no representen un contrast dicotòmic sinó que comparteixen un valor quantificacional que es vincula amb el caràcter escalar que també té aquest mot. Aquesta similitud s’evidencia en els casos en què aquesta partícula incideix sobre una comparació i resulta possible tant la substitució per todavía com per incluso.
Spanish dictionaries and grammar textbooks usually describe the word aún (even) as an expression of time and aun as an expression of modality (concession). In the first case, it is interchangeable with todavía (yet) and it carries an accent mark. In the second case, the word carries no accent and it is interchangeable with hasta, incluso or siquiera (until, even, (not) even). Because of its wide variety of functions and semantic values, as pointed out much earlier by Bello (§1217), some grammarians (Pavón Lucero (1999) have included aún in the group of the so called “particles”, a group formed by some prepositions, adverbs and conjunctions. Other authors (Sánchez López 1999, Leonetti 2007 y NGRALE 2009) have placed it within the subgroup of focus words, i.e. words that show the sentence information structure. This paper points out that there is no sharp contrast between these two values —aún/aun expressing time or concession— and that they actually share a sense of quantification related to the word’s incremental character. This shared value is clearly seen in sentences with a comparative structure, in which cases this word can be equally replaced by todavía or incluso.
