Acceso usuarios
Este artículo se preguntaa desde qué tradición crítica lee Michael Winterbottom el Tristram Shandy de Sterne en su adaptación cinematográfica de la novela (2005). El director inglés retoma una larga genealogía de lecturas que se han centrado en los mecanismo formales y los dispositivos paródicos de la novela, que se remonta a los formalistas rusos. Dicha genealogía sobresee los anclajes contextuales de la novela y arrastra, generalmente, una deshistorización de la misma. Esa deshistorización sirve como base para la apropiación estética que se lleva a cabo en la película y la refuncionalización de buena parte de esos mecanismos formales.
This article enquires the critical tradition behind Michael Winterbottom's reading of Sterne’s Tristram Shandy for his film adaptation of the novel (2005). The English filmmaker takes up a long genealogy of readings that have focused on the formal mechanisms and parody devices of the novel, which goes back to the Russian formalists. This genealogy overrides the contextual anchors of the novel and generally leads to its dehistoricization. This dehistoricization serves as a basis for the aesthetic appropriation that takes place in the film and the re-functionalization of a large part of these formal mechanisms.
Aquest article es pregunta des de quina tradició crítica llegeix Michael Winterbottom el Tristram Shandy de Sterne en la seva reescriptura cinematogràfica de la novel·la (2005). El director anglès reprèn una llarga genealogia de lectures que s'han centrat en els mecanismes formals i els dispositius paròdics de la novel·la, que es remunten als formalistes russos. Aquesta genealogia sobreseu els ancoratges contextuals de la novel·la i arrossega, generalment, una deshistorització de la mateixa. Aquesta deshistorització serveix com a base per a l'apropiació estètica que es porta a terme a la pel·lícula i la refuncionalització de bona part d'aquests mecanismes formals.
