Acceso usuarios
Barcelona, España
Aquest treball s’emmarca en la nostra recerca sobre avaluació de la reestandardització del català (Costa, 2016, 2019, i en premsa a i b). Aquesta recerca intenta explorar fins a quin punt les noves ortografia i gramàtica catalanes (IEC, 2016 i 2017) es poden avaluar com ho són la planificació de la terminologia i la política i la planificació lingüístiques. En aquest treball s’exposa una anàlisi dels documents de presentació de la reestandardització oficial del català, d’acord amb un model d’avaluació de la planificació terminològica (Fathi, 2017) i un d’avaluació de la política i la planificació lingüístiques (Gazzola, 2014). Després de recordar el model d’estandardització de Haugen (1983) amb conceptes complementaris de Cooper (1989), Garvin (1992), Lamuela (1994), Branchadell (2001) i Cerruti, Crocco i Marzo (2017), aquest model s’aborda a partir de les perspectives de Fathi (2017) i Gazzola (2014), amb exemples del que s’ha fet en la reestandardització oficial del català. Les principals contribucions originals d’aquest treball són aquesta anàlisi del model de Haugen a partir dels models d’avaluació de Fathi i Gazzola i l’exposició de com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) aborda explícitament la definició del problema que la reestandardització hauria de solucionar.
This study is set within the framework of our research evaluating the restandardisation of Catalan (Costa, 2016, 2019, and in press-a and in press-b). The purpose of this research is to explore the extent to which the new Catalan spelling and grammar (IEC, 2016 and 2017) can be evaluated in the same way as terminology planning or linguistic policy and planning. This paper makes an analysis of the documents presenting the official restandardisation of Catalan, according to a terminology planning evaluation model (Fathi, 2017) and a linguistic policy and planning evaluation model (Gazzola, 2014). After recalling the standardisation model of Haugen (1983) with supplementary concepts of Cooper (1989), Garvin (1992), Lamuela (1994), Branchadell (2001), and Cerruti, Crocco and Marzo (2017), this model is approached from the standpoints of Fathi (2017) and Gazzola (2014), with examples of what has been done in the official restandardisation of Catalan. The foremost original contributions of this study are this analysis of the Haugen model on the basis of the evaluation models of Fathi and Gazzola, and the description of how IEC explicitly approaches the definition of the problem which the restandardisation should solve.
