Acceso usuarios
This paper presents the initial results of an investigation which includes 55 testimonies of people born before 1930, explaining in the first person their personal accounts of how and when they learnt Spanish. School became an element crucial to an understanding of the suc-cess of the process, despite a low oral proficiency in Spanish among the great majority of the informants before the rise of Francoism. Before the dictatorship, the informants considered Spanish an academic language since it was hardly ever used in their daily environment. In this respect, the interviewees illustrate how they experienced the process of bilingualism from two different parallel perspectives, either as a matter of course or by a critical look at their lives.
Aquest article presenta els primers resultats d’una recerca que ha donat veu a cinquanta-cinc testimonis, nascuts abans de 1930, que relaten en primera persona com i quan van adquirir el castellà. L’escola es revela com una peça clau per entendre l’èxit del procés, tot i que la compe-tència oral de la majoria dels informants va romandre molt feble fins a l’arribada del fran-quisme. Abans de la dictadura, el castellà era bàsicament una llengua acadèmica per als entre-vistats i eren pocs els contextos informals que trobaven per parlar-la. Els entrevistats també expliquen com van percebre el procés de bilingüització: paral·lelament als que ho van viure com un fet natural, d’altres en fan una lectura més crítica.
