Acceso usuarios
[1]
Tarragona, España
En català, la majoria de verbs admeten els sintagmes nominals escarits o sen-se determinant en posició postverbal. Tanmateix, les oracions amb verbs psicològics emotius habitualment no els accepten (*Odio pastanagues; *Sor-prenc nens; *M’agraden trens). Sense referir-se específicament als verbs psicològics, aquesta restricció s’ha explicat des d’aproximacions sintàctiques per la posició estructural del sintagma, com a especificador d’un nucli funcional. En aquest treball proposo que en el cas dels verbs psicològics també es tracta d’una restricció informativa i semàntica. Des del punt de vista de l’estructura informativa, la dificultat dels sintagmes nominals escarits per actuar com un tema informatiu explica aquesta restricció, ja que l’oració amb aquests predicats es resisteix a acceptar sintagmes de referència inespecífica que actuïn com a rema oracional: són sintagmes de natura temàtica encara que ocupin la posició postverbal. Des del punt de vista semàntic, la restric-ció es pot explicar per les condicions semàntiques que aquests predicats im-posen sobre la no-inespecificitat de l’argument postverbal, en una oració amb un cert grau de no-inespecificitat de l’experiència psicològica que afecta l’experimentador. La restricció es pot relaxar en la mesura que la predicació denotada pel verb psicològic passi a ser més externa en determinats contex-tos, sense que expressi l’afectació d’un experimentador (*La Tona adorava nensvs.Els romans adoraven estàtues); d’altra banda, un verb no psicològic que prengui una semàntica psicològica, amb afectació d’un experimentador per expansió metafòrica del significat, pot adquirir aquesta restricció (El franctirador va ferir vianantsvs. *El professor va ferir alumnes [ferir ‘ofen-dre’]).
In Catalan, most verbs accept noun phrases that are bare or have no deter-miner in the post-verbal position. However, sentences with emotional psycho-logical verbs do not usually accept them (*Odio pastanagues ‘I hate carrots’; *Sorprenc nens ‘I surprise children’; *M’agraden trens ‘I like trains’). With-out specifically referring to psychological verbs, syntactic approaches have ex-plained this constraint as resulting from the structural position of the phrase as a specifier of a functional head. In this paper, I propose that in the case of psychological verbs it is also an informative and a semantic constraint. From the standpoint of the informative structure, the difficulty of bare noun phrases acting as a topic explains this constraint, as sentences with these predicates can barely accept phrases with nonspecific references acting as a focus: they are topic phrases even though they occupy the post-verbal position. From the se-mantic standpoint, the constraint can be explained by the semantic conditions that these predicates impose on the non-unspecificity of the post-verbal argument in sentences with a certain degree of non-unspecificity in the psycho-logical experience that affects the experiencer. The constraint can be relaxed insofar as the predication denoted by the psychological verb becomes more external in certain contexts, without affecting an experiencer (*La Tona adorava nens ‘Tona adored children’ vs. Els romans adoraven estàtues ‘Romans adored statues’); on the other hand, a non-psychological verb that takes on psychological semantics affecting an experiencer via a metaphorical extension of meaning can acquire the constraint (El franctirador va ferir vianants‘ The sniper wounded pedestrians’ vs. *El professor va ferir alumnes ‘The teacher hurt students’ [ferir ‘hurt, offend’]).
