Acceso usuarios
La obra de Julia Otxoa, poeta, narradora y artista visual nacida en el País Vasco (San Sebastián, 1953), constituye una creación de carácter experimental donde los géneros y formatos de las diferentes expresiones literarias y no literarias, artísticas o no, pueden hibridarse y/o transponerse configurando una estética no canónica en la que cobran protagonismo, por una parte, los procedimientos intermediales de estructuración textual y formal (Sánchez-Mesa y Baetens, 2017) y, por otra, la presencia discursiva de la violencia bajo un tratamiento intersemiótico (Torop, 2002). El análisis del presente artículo se centrará en describir estas categorías, intersemiosis e intermedialidad, como dimensiones configuradoras de una propuesta estética que se crea en respuesta a un compromiso ético frente a los hechos de violencia dentro del contexto postdictatorial vasco de ideología nacionalista proindependentista.
L'obra de Julia Otxoa, poeta, narradora i artista visual nascuda al País Basc (Sant Sebastià, 1953), es caracteritza per ser una creació de caràcter experimental on els gèneres i formats de les diferents expressions literàries i no literàries, artístiques o no, poden hibridar-se i o transposar-se configurant una estètica no canònica en què cobren protagonisme, per una banda, els procediments intermedials d'estructuració textual i formal (Sánchez-Mesa i Beatens, 2017) i, per l'altra, la presència discursiva de la violència sota un tractament intersemiòtic (Torop, 2002). El present article s'ocuparà de descriure aquestes categories, intersemiosi i intermedialitat, com a dimensions configuradores d'una proposta estètica que escrea en resposta a un compromís ètic davant els fets de violència dins el context postdictatorial basc d'ideologia nacionalista proindependentista.
The work of Julia Otxoa, poet, narrator, and visual artist born in the Basque Country (San Sebastian, 1953), is characterized by an experimental creativity where the genres and formats of different literary and non-literary expressions, artistic or not, are hybridized and/or transposed, configuring a non-canonical aesthetic in which, on the one hand, the intermediary procedures of textual and formal structuring take center stage (Sánchez-Mesa and Baetens, 2017) and, on the other, the discursive presence of violence is treated intersemiotically (Torop, 2002). The analysis of this article focuses on describing these categories, intersemiosis and intermediality, as configurative dimensions of an aesthetic proposal that is created as an ethical commitment to respond to the acts of violence that take place in the post-dictatorial context of pro-independence nationalist ideology in the Basque Country.
