Este artículo reflexiona sobre la presencia de la música en la obra ensayística y cinematográfica de Eric Rohmer desde una perspectiva interdisciplinaria que tiene en cuenta el pensamientodel autor sobre otras artes, especialmente la literatura y el cine. Nuestro objetivo es mostrar la importante reflexión sobre la creación y la recepción artística que realizó este autor a través del género literario del ensayo y que llevó a la práctica demanera coherente en sus películas. Su perspectiva realista, inspirada en la crítica cinematográfica de Bazin y la obra literaria de Balzac, influye en su manera de concebir y utilizar la música en el cine.
Aquest article reflexiona sobre la presència de la música en l’obra assagística i cinematogràfica d’Eric Rohmer des d’una perspectiva interdisciplinària que té en compte el pensament de l’autor sobre altres arts, especialment sobre la literatura i el cinema. El nostre objectiu és mostrar la important reflexió sobre la creació i la recepció artística que va realitzar aquest autor a través del gènere literari de l’assaig i que va portar a la pràctica de manera coherent en les seues pel·lícules. La seua perspectiva realista, inspirada en la crítica cinematogràfica de Bazin i l’obra literària de Balzac, influeix en la seua manera de concebre i utilitzar la música en el cinema.
This paper reflects on the presence of music in Eric Rohmer’s essays and cinematographic work from an interdisciplinary perspective that considers the author’s thoughts on other arts, especially literature and cinema. Our aim is to show the important reflection on artistic creation and reception that Rohmer made through the literary genre of the essay and that he implemented in his films. His realistic perspective inspired by Bazin’s film criticism and Balzac’s literary work influenced his way of conceiving and using music in cinema.