Acceso usuarios
Castellón, España
En esta contribución presentamos una experiencia docente basada en la traducción especializada (inglés-español), más concretamente en la traducción de géneros jurídicos. La novedad de esta propuesta consiste en el uso de recursos abiertos en línea en el proceso de enseñanza-aprendizaje. Es decir, herramientas que, de manera autónoma y flexible, permitan al estudiante llevar a cabo tareas de pre-traducción tales como el análisis del género textual y su macroestructura, reflexiones sobre aspectos traductológicos y terminológicos, la búsqueda de textos paralelos o la consulta enciclopédica, entre otras. Dado que en general los estudiantes no son usuarios de este tipo de recursos y de entrada su uso les resulta complejo, nuestro objetivo es, por un lado, dar a conocer y utilizar de forma exploratoria una serie de herramientas en línea que contribuyan a la reflexión sobre el proceso traductor y al fomento de la competencia traductora. Por otro lado, pretendemos que resulte un instrumento útil para la didáctica de la traducción jurídica basada en el análisis de géneros y de sus convenciones, extrapolable a otras asignaturas y especialidades.
En aquesta contribució presentem una experiència docent basada en la traducció especialitzada (anglès-espanyol), més concretament en la traducció de gèneres jurídics. La novetat d'aquesta proposta consisteix en l'ús de recursos oberts en línia basats en la metodologia de corpus durant el procés d'ensenyament-aprenentatge (Suau-Jiménez & Ramírez Polo, 2010; Olvera-Lobo & Gutiérrez-Artacho, 2011; Sánchez Ramos, 2021). És a dir, eines que, de manera autònoma i flexible, permetin a l'estudiant dur a terme tasques de pretraducció com ara l'anàlisi del gènere textual i la seva macroestructura, reflexions sobre aspectes traductològics i terminològics, la cerca de textos paral·lels o la consulta enciclopèdica (Borja, Juste, Ordóñez & Conde, 2014; Molés-Cases, Juste, Saiz-Hontangas & Borja, 2017), entre d'altres. Atès que, en general, els estudiants no són usuaris d'aquest tipus de recursos i, d'entrada, el seu ús els resulta complex, el nostre objectiu és, per una banda, donar a conèixer i utilitzar de manera exploratòria una sèrie d'eines en línia que contribueixin a la reflexió sobre el procés traductor i al foment de la competència traductora (per exemple, programes d'anàlisi de corpus com AntConc, Anthony, 2017a, 2017b; extractors terminològics com Dexter, Periñán-Pascual, 2017). D'altra banda, pretenem que sigui un instrument útil per a la didàctica de la traducció jurídica basada en la metodologia de corpus (Espunya, 2014; Sánchez Ramos & Vigier Moreno, 2016), i l'anàlisi de gèneres i les seves convencions (Borja, 2000, 2007), extrapolable a altres assignatures i especialitats.
In this contribution we present a teaching experience based on specialized translation (English-Spanish), specifically on the translation of legal genres. The novelty of this proposal lies in the use of open online resources within a corpus-based methodology during the teaching-learning process (Suau-Jiménez & Ramírez Polo, 2010; Olvera-Lobo & Gutie?rrez-Artacho, 2011; Sánchez Ramos, 2021). In other words, tools that, in an autonomous and flexible manner allow students to carry out pre-translation tasks such as analysis of the textual genre and its macrostructure, reflections on traductology and terminological aspects, the search for parallel texts or encyclopaedic consultation (Borja, Juste, Ordóñez & Conde, 2014; Molés-Cases, Juste, Saiz-Hontangas & Borja, 2017), among others. Given that students are not generally users of this type of resources and their use is complex, our aim is, on the one hand, to introduce and make exploratory use of a series of online tools that contribute to the reflection on the translation process and to the promotion of translation competence (for example, corpus analysis programmes such as AntConc, Anthony, 2017a, 2017b; terminology extractors such as Dexter, Periñán-Pascual, 2017). On the other hand, we intend it to be a profitable tool for the teaching of legal translation founded on the corpus-based methodology (Espunya, 2014; Sánchez Ramos & Vigier Moreno, 2016) and on the analysis of genres and their conventions (Borja, 2000, 2007), which can be extrapolated to other subjects and specialities.
