Acceso usuarios
L’objectiu d’aquest treball és analitzar la capacitat explicativa de la Morfologia Natural per tal d’evidenciar les dades recollides en un estudi empíric sobre la concordança nominal de gènere i nombre en espanyol per part de sinoparlants de tres grups d’edat (nens, adolescents i adults) de nivell A1 que reben instrucció formal a l’Instituto Cervantes de Pequín. L’espanyol i el xinès mandarí són llengües amb una gran distància lingüística, de manera que la morfologia flexiva de l’espanyol comporta una considerable dificultat per a aquests alumnes. Els resultats presentats indiquen que els errors de gènere són molt més freqüents que els de nombre i es justifiquen per principis universals (iconicitat, biunivocitat i transparència), i un patró de desenvolupament en tres etapes successives: premorfològica, protomorfològica i morfològica modularitzada.
The aim of this work is to analyse the explanatory capacity of Natural Morphology to render account of data collected in an empirical study regarding nominal agreement of gender and number in Spanish by Chinese speakers of three groups of A1-level learners (children, adolescents and adults) who receive formal instruction at the Instituto Cervantes of Beijing. Due to the high linguistic distance between Spanish and Mandarin Chinese, the inflectional morphology of Spanish entails considerable difficulties for Chinese-speaking students. The results show that errors in gender are significantly more frequent than errors in number and they are justified by universal principles (iconicity, biunivocity and transparency), and a pattern of development in three subsequent phases: premorphological, protomorphological and morphological proper.
