Acceso usuarios
L’article examina els antecedents i contextos de l’episodi de trobada d’Hipòlit amb l’Emperadriu de Constantinoble al Tirant lo Blanc (caps. 248-264) des de diferents punts de vista, en especial la comparació amb les imatges medievals d’Anunciacions. A més d’analitzar amb detall els moments d’aproximació cortesa d’Hipòlit, plens d’equivocs religiosos, s’estudien els precedents clàssics i religiosos del personatge de l’Emperadriu, així com les il·lustracions amb anuncis de concubinats perillosos que presenten els primers llibres de cavalleries manuscrits i impresos, i alguns tractats religiosos i mèdics romànics. Tot seguit, s’analitza el capítol principal de l’episodi (cap. 260) amb la preparació de la cambra i el llit per part de l’Emperadriu. Acció i descripció de l’alcova es relacionen amb el paper decisiu que van haver d’exercir les alcoves pintades en moltes Anunciacions durant els segles xiv i xv, on reïx el llit (thalamus Virginis) pel seu significat mariològic i cristològic. Com que la imatge de l’anunci de Gabriel a Maria, amb el rerefons d’aquest thalamus, va servir també com a model per a imaginar i il·lustrar anuncis o avisos de concepció extraordinària efectuats per esperits, àngels o dimonis, es proposa que Hipòlit i l’Emperadriu pogueren actuar com a contrafigures de l’Anunciació, dins d’un complex joc d’intertextualitats que afectaria episodis sacres i profans d’altres obres de ficció, com ara La Celestina.
