Acceso usuarios
Barcelona, España
Catalan partitive case, as well as the clitic en that represents it, is usually described as the case of the indefinite (or bare) direct object of transitive verbs and the indefinite (or bare) postverbal subject of unaccusative predicates. However, in quasicopulative constructions we can find some temporal measure phrases showing partitive case which have the appearance of an adjunct phrase. The paper provides evidence that these temporal measure phrases are not an argument of the verb, but an argument of a syntactic structure where an abstract Place preposition has been incorporated into the verb. This analysis of the partitive case as the inherent case assigned by a Place preposition incorporated into a verb is extended to other Catalan syntactic configurations with verbs which have lost their dynamic meaning, such as passar ‘to pass’ and portar ‘to bring’.
El cas partitiu en català, així com el clític en que el representa, sol ser descrit com el cas del complement directe indefinit (o escarit) dels verbs transitius i del subjecte indefinit (o escarit) postverbal dels predicats inacusatius. Ara bé, en algunes construccions quasicopulatives hi ha alguns sintagmes de mesura temporal amb l’aparença de sintagmes adjunts que expressen cas partitiu. Aquest article ofereix proves que aquests sintagmes de mesura temporal no són adjunts ni tampoc arguments verbals sinó arguments d’una estructura sintàctica en la qual una preposició locativa abstracta s’ha incorporat al verb. Aquesta anàlisi del cas partitiu com a cas inherent assignat per una preposició locativa incorporada al verb es pot estendre a altres configuracions sintàctiques del català els verbs de les quals han perdut el seu significat enciclopèdic dinàmic, tals com passar i portar.
