Acceso usuarios
[1]
Alicante, España
El propòsit d’aquest treball consisteix a analitzar la construcció bien mirado com a marcador discursiu. A la primera part del nostre treball, a partir de les dades subministrades pels corpus CDH i CORPES, analitzarem el funcionament discursiu de bien mirado i els problemes de delimitació amb les construccions de clàusula absoluta o adjunt lliure, tenint en compte especialment les nocions de subjecte de la predicació, la correferencialitat, la relació semàntica entre l’oració principal introduïda per bien mirado i l’element discursiu previ, la posició (inicial, medial o final), el caràcter parentètic, els valors argumentatiu i informatiu, i el valor reformulador. A la segona part del treball, ens centrarem en els orígens de la construcció, en la seua delimitació històrica contrastiva amb clàusules absolutes i en la seua distribució de freqüències, i desenvoluparem una hipòtesi sobre el procés de subjectivació implicat en el funcionament discursiu, i que estarà vinculat amb el propi caràcter discursiu de les construccions absolutes, el caràcter parentètic de les mateixes i el significat de mirar com a verb de pensament o judici.
This paper analyzes the construction bien mirado as a discursive marker. In the first part, based on the data provided by the CDH and CORPES corpora, we will examine the discursive functioning of bien mirado and the delimitation problems associated with the constructions of absolute clause or free adjunct, taking especially into account the notions of subject of predication, coreferentiality, the semantic relationship between the main clause introduced by bien mirado and the previous discursive element, the position (initial, medial, or final), the parenthetical character, as well as the argumentative and informative values, along with the reformulating one. In the second part, we will instead focus on the origins of the construction, on the contrastive historical delimitation with absolute clauses and on the frequency distribution, additionally developing a hypothesis about the subjectification process involved in discourse functioning – linked to the discursive character of absolute constructions, the parenthetical nature, and the meaning of mirar as a verb of thought or judgment.
