En moltes famílies d’origen migrant, els fills són els primers a aprendre les llengües del nou país on viuen, cosa que sovint els converteix en la persona que fa d’enllaç quan els seus pares s’han de comunicar amb l’Administració o amb proveïdors de serveis públics, o quan necessiten entendre alguna informació escrita que els ha arribat en una llengua que encara no comprenen. Aquesta tasca, que hem denominat intermediació lingüística per part de menors (ILM), és un exemple clar de forma de comunicació plurilingüe complexa, per tot el que comporta per a l’infant o jove que la du a terme. En aquest article oferim una descripció panoràmica de la ILM a Catalunya, tenint en compte els punts de vista dels principals agents que hi intervenen, tot centrant-nos en quatre col·lectius migrats: l’amazic, l’àrab marroquí, el pakistanès i el xinès. Ens hem basat en qüestionaris distribuïts a professorat d’instituts públics de secundària (n = 60) i a personal de serveis socials (n = 96), en entrevistes realitzades a dinou joves adults amb experiència en ILM i a dotze progenitors que n’han fet ús i en un grup de discussió duta a terme amb sis adolescents, per aprofundir en les característiques de la ILM pel que fa a variables com el gènere, la freqüència, l’edat i els contextos en què es produeix. També analitzem com influeix la ILM en la consciència lingüística tant dels joves com dels progenitors i l’impacte emocional que suposa per als joves.
In many families of migrant origin, children are the first to learn the language or languages of the new country where they live and often become the link between their parents and the Public Administration or public service providers, or they act as translators when their parents need to understand written information in a language with which the latter are not familiar. This task, known as child language brokering (CLB), is an example of a complex form of multilingual communication, with all sorts of implications for the child or young person who performs it. This article offers a panoramic description of CLB in Catalonia, considering the perspectives of the main agents involved and focusing on four migrant groups: Amazigh, Moroccan Arabic, Pakistani and Chinese. We used questionnaires distributed among secondary school teachers (n = 60) and social service workers (n = 96), interviews with nineteen young adults with previous experience in CLB and with twelve parents who have used CLB, and a focus group of six current CLB teenagers in order to delve deeper into such CLB variables as gender, frequency, age, and the context in which it occurs. We also analyse how CLB influences both young people’s and their parents’ linguistic awareness as well as the emotional impact that it has on young people.