Acceso usuarios
Barcelona, España
Els programes d’Aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE o CLIL en anglès) estan obrint un camí cap a la millora de l’aprenentatge de la llengua estrangera ja que ofereixen als alumnes l’oportunitat d’utilitzar la llengua meta per apropiar-se de nous continguts curriculars. No obstant, aquest camí no és fàcil. Un dels grans obstacles és la preocupació que els professors de contingut mostren per la possible repercussió negativa que aquests programes tenen sobre l’aprenentatge dels continguts curriculars de la seva matèria d’especialització.
Partint d’aquesta consideració, el focus d’atenció d’aquest estudi és el professor de contingut que va participar en l’experimentació d’una unitat didàctica de música en anglès que es va dur a terme en una aula de 3r d’ESO en un centre de secundària de Catalunya.
L’objectiu d’aquest estudi és reconstruir, a partir de successives entrevistes i sessions de treball amb el professor, el procés d’evolució en la forma en què el professor de contingut percep i categoritza els esdeveniments que succeeixen a l’aula AICLE en relació amb l’apropiació per part dels estudiants dels continguts meta.
L’anàlisi de les converses entre la investigadora i l’informador des del principi fins al final de l’experimentació, amb el suport d’un conjunt de dades etnogràfiques complementàries, evidencia un canvi constructiu en la forma de categoritzar i valorar els programes AICLE, i una evolució en la manera d’organitzar les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la seva matèria. Finalment, s’evidencia que el procés d’investigació col·laborativa desencadena un procés de reflexió compartida sobre la pràctica docent entre especialistes de llengua estrangera i música que contribueix a l’enriquiment didàctic mutu.
