Acceso usuarios
El propósito de este artículo es demostrar cómo los diferentes tipos de variación que cabe distinguir en el análisis de textos traducidos deben ser considerados y valorados en interrelación si no se quiere llegar a conclusiones sesgadas o parciales. En un primer apartado (§1) se presenta un breve resumen de esos tipos de variación, y se dan ejemplos de las diferentes clases de interferencia entre texto fuente (TF) y texto meta (TM) que cabe aplicar a cada uno de los tipos de variación. La parte central de este estudio se orienta a la distinción entre variación diatópica y variación basada en el contacto por transferencia. Para mostrar la necesidad de comparar estos tipos de variación, se estudia un fenómeno morfosintáctico concreto, el de los pronombres tónicos de objeto (§3, §4) en un corpus de traducciones castellanas medievales (§2).
This paper aims to show how different types of linguistic variation should be considered and interrelated in the analysis of translated texts if no partial conclusions are desired. In the first section (§1), a brief theoretical summary of these types of variation is presented. Examples of various interference phenomena between source text and target text which correspond to each variation type are given. The paper presents a clear distinction between diatopic and contact-based variation of transfer. The benefits of comparing these variation types are proved by means of the analysis of a concrete morphosyntactic phenomenon: personal tonic object pronouns (§3, §4) within a corpus of Medieval Castilian translations (§2).
Aquest treball pretén mostrar com s’han de considerar i interrelacionar diferents tipus de variació lingüística en l'anàlisi de textos traduïts si no es volen obtenir conclusions parcials. En el primer apartat (§1), es presenta un breu resum teòric d'aquests tipus de variació. Es donen exemples de diversos fenòmens d'interferència entre el text d'origen i el text de destinació, que corresponen a cada tipus de variació. L'objectiu principal de l'article és presentar una distinció clara entre la variació de la transferència diatòpica i la variació basada en el contacte. Els beneficis de comparar aquests tipus de variació es demostren mitjançant l'anàlisi d'un fenomen morfosintàctic concret: els pronoms tònics d'objecte personal (§3, §4) dins d'un corpus de traduccions al castellà medieval (§2).
